diumenge, 22 d’octubre de 2017

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Dr Kluane Prinz (alemany del Sud Tirol)

Edició de wesakeditions en alemany sudtirolès
(núm 209)

Firn Léon Werth,
I bitt olle Kindr um Nochsicht, weil i des Buach an Erwogsenen gwidmet hon. I hon a hondfeste Entschuldigung: Dr Erwigsene isch mein ollrbestr Freind af dr Welt. I hon nou an Grund: Dr Erwogsene konn gor olls verstiahn, sogor die Biachr fir die Kindr. I hon nou an drittn Grund: Dr Erwogsene wohnt in Frankreich, wou er hungrt und friert. Er braucht an Troast. Wenn de Entschuldigungen nou nit genua sein, wear i des Buach den Kind widmen, des dr Erwogsene friaher amol gwesn isch. Olle groassn Leit sein zearsch amol Kindr gwesn. (Obr wianige bsinnen si nou drun.) I tua meine Widmung asou verbessrn:
Firn Léon Werth,
wia er a kluanr Bua gwesn isch.

El Tirol és una regió escapsada i dividida per una frontera transalpina que divideix els tirolesos entre austríacs i italians. Aquesta divisió no hi ha estat pas sempre. De fet, data de 1918 quan l'imperi Austrohongarès fou desmembrat i esquarterat després de perdre la Gran Guerra. Amb tot això els italians s'emportaren el Tirol del sud com a botí de guerra tot i que la pràctica totalitat de la població d'aquesta vall és de parla alemanya. I així ocorre encara avui en dia. Pràcticament el 70% de la població sudtirolesa parla alemany. Concretament el sudtirolès, un alemany que pertany al grup meridional del bavarès. 

El sudtirolès manté moltes característiques amb l'alemany d'Àustria. Aquesta regió italiana gaudeix de certs privilegis que no tenen altres zones d'Itàlia. Una d'elles és que per obtenir el permís de residència s'han de demostrar coneixements d'alemany. Us imaginau a l'Espanya actual que segons diuen és un dels països més descentralitzats del món i on més drets i llibertats tenim de tota Europa, que fos requisit saber català per poder residir a les illes Balears de la mateixa manera que ocorre amb l'alemany al Tirol del Sud? No veritat? Idò això. El cas és que al Sudtirol ho tenen així de bé. A més, l'ensenyament és també amb alemany i hi funciona també tota l'administració pública de la regió. 

Parlam de dialecte sudtirolès perquè el trobam al territori administratiu del Sudtirol però és molt important apuntar que el tirolès parlat al sud i al nord del Tirol són iguals. No hi ha dos dialectes tirolesos, n'hi ha un: el tirolès. S'usa la forma sudtirolès per assenyalar que es fa referència a l'alemany tirolès parlat a Itàlia. Sí que és cert que 99 anys de dominació italiana sota aquest territori, per molta autonomia real que tingui, han de fer-se notar i si tenim en compte que no existeix cap idioma que sigui hipermeable, el sudtirolès té actualment alguns italianismes que la resta de parles austríaques no tenen. 

Vall del Tirol. Amb taronja les àrees de parla alemanya divides entre els dos estats.

divendres, 20 d’octubre de 2017

Uccâ priinsâš (sami inari)

Edició en sami inari
(núm 208)

Omâstum LÈON WERTH:in
Párnááh, adeliččijd-uv addâgâsân tom, ko mun lam omâstâm taam kirje vuorâsulmuid. Mutâ must kale lii jieččân suijâ toos:
Taat vuorâsolmooš lii lamaš munjin maailm pyeremus ustev ubâ eellimäigistân. Já toos lii nubbe suijâ meid: tot vurâsolmooš kalmoo já killáá neelgi kostnii Ranskaenâmist. Sun taarbâš hirmâdávt jeððiittâs. Já jis toh suujah iä ližžii tuárvi, te mun kale puávtám mielâstân omâstið taam kirje ton párnái, kote tuot vuorâsolmooš ohtii lii lámáš. Puoh vuotâsulmuuhhân ohtii láá lámáš párnááh, (mutâ häärvih sist tom mušteh). Ná mun tivostâm:
Cálám taam kirje LÉON WERTH:in,
talle jo sun lâi uccâkaandâš.

El sami inari és una llengua uraliana parlada per quasi 300 persones a la regió d'Inari, Finlàndia. Aquesta llengua actualment és oficial a la regió d'Inari però tot i així es troba en una situació de perill greu ja que la transmissió intergeneracional està trencant-se. Existeix l'associació Anarâškielâ Servi que té la finalitat de promoure l'ús i l'aprenentatge d'aquesta llengua. 

Juntament amb el sami skolt (U'cc Prinsâš) i el sami del Nord (Bás prinssáš) aquesta edició de Le petit prince són les tres mostres de llengües sami que existeixen de les nou llengües sami que encara són vives a dia d'avui. Tot i així, algunes amb una salut molt qüestionable, com és el cas dels sami Ume i sami Pita que comptaven cadascun d'ells amb 20 parlants l'any 2000. O, el cas més greu de tots, el del sami Ter, amb només 2 parlants l'any 2010.
Número 7: sami Inari

dijous, 19 d’octubre de 2017

കൊച്ചുരാജകുമാരന് "Kotxu Rajakumaran" (malaiàlam)

Llibre en malaiàlam editat el 2011
(núm 207)

No he copiat cap fragment per raons tipogràfiques òbvies. El cas és que som davant d'un nou exemple de llengua dravídica. Recordem que així grosso modo el gran andarivell de llengües que hi ha a l'Índia pot dividir-se en dos blocs lingüístics: les llengües indoàries a la meitat nord i les llengües dravídiques a la meitat sud del subcontinent. Confés entendre igual de poc les del nord que les del sud tot i que, segons la teoria, les del nord s'assemblen més a les llengües europees pel que fa a macroestructures generals de l'idioma pel simple fet de formar, totes, part de les llengües indoeuropees.

Cosa que no suceeix amb les dravídiques. Es pensa que el bloc dravídic és anterior a l'indoari i que a rels de l'arribada dels indoaris fa milers d'anys els dravídics quedaren concentrats al sud d'on avui en tenim mostres a partir de llengües com el malaiàlam, el tamil, el telugu o el canarès entre d'altres. Malaiàlam i tamil sembla ser que tenen una intercomprensió mútua molt elevada. Com de costum, aquest idioma té un alfabet propi semblant als dels voltants però diferent alhora i és oficial a l'estat de Kerala. 

El malaiàlam té uns 37 milions de parlants i segons l'ethnologue és la vint-i-novena llengua amb més parlants del món.