dimarts, 22 d’agost de 2017

Masadennin (bambara)


Llibre en bambara que m'ha enviat na Dolors,
des d'Igualada a canvi d'un italià fiumà.
(núm 182)

Lewɔn Wɛrɛti tɔgɔ laN bɛ hakɛto ɲini denmisɛnw fɛ, ka d'a kan n ye kitabu in sɛbɛn mɔgɔ kɔrɔba dɔ tɔgɔ la. A kun bɛrɛbɛrɛ ye nin ye: mɔgɔ kɔrɔba in ɲɔgɔnna teri sɛbɛ tɛ n bolo dugukolo in kan. Kun wɛrɛ b'a la: mɔgɔ kɔrɔba in bɛ se ka fɛn bɛɛ faamuya, hali denmisɛnkitabuw. Kun sabanan ye nin ye: mɔgɔ kɔrɔba in sigilen bɛ Faransi, kɔngɔ ni nɛnɛ na. Ni nin kun ninnu si t'a bɔ, n bɛ kitabu in sɛbɛn mɔgɔ kɔrɔba in denmisɛnnama tɔgɔ la. Mɔgɔ kɔrɔba bɛɛ tɛmɛna denmisɛnya tɛ (Nka damadama dɔrɔn de hakili tor'a la). N bɛ n ka jansa yɛlɛma:Lewɔn Wɛrɛti tɔgɔ laA denmisɛnnama

El bambara és una llengua mandé parlada a Mali, Burkina Faso, Gàmbia, Senegal, Mauritània i la Costa d'Ivori per un total de 10 milions de persones. Aquesta llengua és similar al mandinga i al djiula, tant similar que des de la lingüística a vegades es considera que totes tres parles són tres variants d'un mateix idioma. Després de l'ocupació francesa durant el Colonialisme són molts els préstecs que el bambara ha pres del francès. 

Aquest idioma utilitza l'alfabet llatí, amb algunes variacions tal com s'observa en el fragment que acompanya aquest text. Així i tot l'any 1949 sorgí una proposta anomenada N'Ko. Aquesta proposta consisteix en un sistema d'escriptura comú per a totes les llengües mandé. De fet, n'Ko significa jo dic en qualsevol idioma d'aquesta família lingüística. Aquest alfabet actualment ha de competir amb el llatí. Així i tot el mandinga i el djiula, usen aquest alfabet a Guinea i a la Costa d'Ivori. A Mali sembla ser que hi ha una àmplia i activa comunitat bambara que també usa i promociona l'alfabet N'Ko.

El meu nom, amb aquest alfabet, s'escriuria així: ߖߐߙߘߌ i es llegiria de dreta a esquerra.

Ah, i el més important. Aquest llibre és internacionalment famós per ser el primer llibre en representar el petit príncep de color negre i amb els cabells blonds. Més enllà d'això la qualitat del producte no és cap meravella. Diuen que aquest llibre ha estat possible gràcies a un guerriller de Mali que decidí canviar el fusell per una llibreria a Bamako. 




dilluns, 21 d’agost de 2017

Âl Principén (emilià voguerès)

Edició en emilià voguerès (parla de transició)
(núm 181)

Mi sö chì, in snugión, â ciâmà pârdón â tüt'i fjö pâr vègh dedicà cul lìbâr chì â un grand. Ma 'l mutìv lè dâbòn impurtânt: cùlâ pârsònâ chì lè grândâ, lè véra, ma lè âl miljùr âmì
š âgh'ghö âl mònd. E pö dâ scüš gh'nö 'ncaâsì un'àtra: l'è nâ pârsònâ ch'lâ câpìsâ tüt, âncÂsì i lìbâr pr'i fjö; e gh'nö 'ncâsì una tèrsâ, sâ vurùmâ, cùlâ pârsònâ chì lâ stà in Frânciâ, l'hâ gh'ha fam, frâd e lâ gh'ha dâbšògnâ âd tântâ gent ch'â gh'dajâ di brâsà d¡âfésjón. E se pròpi tüt culch'vö dit l'è no âsè, ricurdârö in cul lìbâr chì âl fjulén che 'stâ pârsònâ grândâ chì lè stata. Pârchè tüt i grand son stat di fjulén una vòtâ. (Ma son pochi cuj chi s'lâ ricòrdân). E âlùrâ lâ mé dédicâ l'è cùstâ:
 León WerthQuând l'érâ un fjulén

L'emilià és una llengua romànica parlada a la Itàlia septentrional (entre Roma i Llombardia, dit així grosso modo). Lingüísticament parlant es considera una llengua diferent a l'italià. És més, formen part de dos grups romànics diferents: l'emilià és una llengua gal·loitàlica i l'italià és una llengua italoromànica. Aquests mots no són més que subdivisions, calaixets del gran moble que són les llengües romàniques. Per tant, si l'emilià i l'italià es guarden en calaixos propers però diferents no poden ser una mateixa llengua. Així i tot la semblança és molt gran i la influència de l'italià damunt de tota la resta de parles que ells anomenen dialetti és tan gran que es creu que aquestes parles amb el temps desapareixeran no perquè els parlants hagin substituït una llengua per l'altra sinó perquè hauran anat adoptant tants trets de l'italià que al final, sense adonar-se'n, també estaran parlant italià. 

El que té Itàlia i que a mi personalment m'encanta, és que entre tots aquests parlars la idea de contínuum lingüístic és innegable. A cada poble parlen el mateix que al poble del costat però, al mateix temps, ja presenta alguna petita diferència i les isoglosses se superposen les unes per sobre les altres. En tot això, hi ha molts casos en els que la parla X pot classificar-se clarament sota l'etiqueta de piemontès, llombard, vènet, napolità, etcètera. Hi ha altres casos, però, en els quals aquesta claretat no és tan òbvia i és quan entren en joc els parlars de transició. Aquests són dialectes o variants que presenten característiques de dues llengües diferents i és el cas de l'emilià voguerès que, si bé hom el classifica com a emilià, té moltes coses en comú amb el llombard.



U'cc Prinsâš (sami skolt)


Edició en sami skolt
(núm 180)
Vuä'mstum LÈON WERTHa
Pro'sttjõõðam päärnain, što leäm vuä'mstam tän ǩee'rj vuõrâsooumaže. Leša mu'st liâ tän ää'šš diõtt muu jiõččân vââ'jj:
Tät vuõrâsooumaž lij muu pue'rmõs taaurõš, mii mu'st lij jie'llmest leämmaž. Da lij tõzz še nu'bb čiõ'lǧǧtõs: tät vuõrâsooumaž fi'ttai puk, päärnai ǩee'rjid še. Da kuälmad čiõ'lǧǧtõs: tät vuõrâsooumaž jäälst Franskkjânnmest ǩiõrdee'l nie'lj da tuårggnjõõzz. Son lij čuu't lâddmõõžž tarbbsest. Da jõs täk čiõ'lǧǧtõs jiâ ri'jtte, te'l vuâitam kâ'l miõlstan vuä'msted tän ǩee'rj tõn jõnn pärnna, kåå'tt tõt vuõrâsooumaž lij jii'jjes ääi'jest leämmaž. Puk vuõrâsoummu liâ vuõššân leämmaž päärna (leša hää'rves si'jjn tõn mo'štte). Teevam â'te muu vuä'mstemǩee'rjtõõzz:

Ǩee'rjtam tän ǩee'rj LÈON WERTHa,
te'l ko son leäi u'cc päärnaž.

 Les llengües sami són un grup de llengües uralianes parlades entre Noruega i la península de Kola, a Rússia als territoris habitats per l'ètnia sami (el que comunament es mal anomenava de forma despectiva Lapònia). En contra del que s'acostuma a pensar, però, no es tracta d'una llengua amb diversos dialectes sinó que el sami és un grup d'11 llengües diferents amb major o menor semblança entre elles. Així, el sami més parlat és el sami del Nord (Bás prinssáš) i n'hi ha d'altres que es creu que ja han desaparegut, com el sami d'Akkala o el sami de Keli. La llengua sami que avui ens ocupa és el sami skolt. 

El sami skolt és parlat al nord-est de les terres Sàpmi, a la zona fronterera entre Finlàndia i Rússia. Actualment es calcula que queden uns 430 parlants d'aquesta llengua, la majoria d'ells ja d'avançada edat. D'aquests 430 la majoria viuen a Finlàndia però hi ha una petita comunitat d'entre 20 i 30 membres que encara habita a Rússia, al voltant del llac Notozero. El relleu intergeneracional quasi no s'ha produït i tot això, a més a més, es veu agreujat pel fet migratori que pateix la població skolt. Tots aquests factors fan pensar que la llengua s'apagarà definitivament d'aquí uns pocs anys. 

El cas és que el sami skolt ha estat una llengua caiguda en desgràcia. Abans de la II Guerra Mundial els parlants de skolt sobrepassaven de bon grat el miler. La majoria d'ells habitaven a la zona de Petsamo que, un cop finalitzada la guerra, passà a ser ocupada per Rússia. A rels d'això la comunitat skolt emigrà i travessà la frontera a territori inari, dins Finlàndia. 

Des de l'any 1970 aquesta llengua gaudeix d'ortografia i l'any 1993 s'iniciaren programes d'immersió lingüística per a al·lots menors de 7 anys. A part d'això, Finlàndia reconeix i protegeix aquesta llengua juntament amb la resta de parles sami de manera que és cooficial juntament amb el finès i el sami d'Inari a la regió homònima: Inari.

El sami skolt és el que es parla a l'àrea 6 del mapa

diumenge, 20 d’agost de 2017

Žulu Prensina (Laz ardeşen)

Edició el laz arribada des de Mèxic gràcies a en
Juan Carlos Solís.
(núm 179)


El laz és una petita llengua parlada a la zona fronterera entre Turquia i Geòrgia que toca amb la mar Negra. És una llengua cauàcisca emparentada amb el mingrelià i també amb el georgià. És difícil fer un recompte precís del nombre de parlants que aquest idioma té. Sembla ser que al costat turc té entre 200.000 i 500.000 parlants mentre que a la banda georgiana la comunitat laz està formada per uns 30.000 individus. Tot i així sembla ser que la llengua es troba en una situació bastant delicada i en els darrers anys el seu ús ha devallat considerablement de la mateixa manera que el seu nombre de parlants. 

Aquesta llengua té només cinc sons vocàlics, com el castellà (recordem que el català en té vuit i que hi ha llengües que en tenen més encara. Sense anar més lluny, l'anglès té 12 sons vocàlics). Aquesta senzillesa vocàlica, però, es veu contrarestada per una gran quantitat de sons consonàntics. Com a curiositat, el laz té entre 4 i 7 declinacions diferents segons el dialecte, però aquestes declinacions no varien en funció de sexe. La llengua no destria entre masculí, neutre i femení, gramaticalment parlant.

Es podria dir que el territori de la llengua laz és el Lazistan. Aquest terme fou utilitzat durant l'imperi Otomà per fer referència a la zona sud-oriental de la mar Negra coincident, més o menys, amb l'àrea lingüística del laz. Àrea, per cert, dividida entre dos països, amb tot el que això comporta: els lazos georgians són cristians ortodoxos (que és la religió històrica del poble laz) mentre que els lazos turcs són musulmans sunnites. 

El que fa més difícil el poder aprendre laz, però, no és res del que s'ha comentat abans. Sembla ser que les llengües kvartianes, que és el nom que rep la família formada pel georgià, el mingrelià, l'svan i el laz, tenen una gran complexitat verbal. Sense anar més lluny, els verbs en laz poden anar acompanyats per un total de fins a 50 sufixos diferents. Aquests sufixos indiquen moltes coses que van des del nombre i la persona del verb (jo, tu ell, singular o plural) fins a l'estat d'ànim de l'interlocutor, l'aspecte o l'evidencialitat. La riquesa semàntica de la morfologia verbal kvartiana és quasi infinita. 

El laz es divideix en diversos dialectes, els dos principals són l'oriental i l'occidental. Hi ha una edició de Le Petit Prince en cada un d'aquests dos dialectes. El llibre d'aquest escrit està escrit amb el laz parlat a Ardeşen, i forma part del laz occidental.

Per a més informació, en anglès teniu aquí la gramàtica del laz: Laz Grammar