diumenge, 24 de setembre de 2017

Şehzadeye Biçuk (kurd)


Edició kurda arribada gràcies a Melissa Mey
(núm 200)



Aquest llibre m'ha arribat des de Turquia després de conèixer una col·leccionista molt interessant que viu a l'antiga Constantinoble. És turca i cristiana, i és artista. Na Melissa Mey ha publicat algunes edicions en turc de Le Petit Prince amb dibuixos propis que són ben dignes de veure i fullejar, em sembla i que serà tot un gust aconseguir més endavant.

El kurd és una llengua interessantíssima parlada per un poble nogensmenys rellevant.  És d'origen indoeuropeu, i per a ser més precisos, es tracta d'una llengua iraniana, cosa que vol dir que està emparentat amb el persa, el balutxi i l'osseta, entre d'altres.

Com tota llengua sense excepció, el kurd presenta diversos dialectes entre els quals hi ha el kurmanji, o kurd del Nord. Es tracta del dialecte més parlat de tots. El kurmanji representa el 80% del territori del Kurdistan i és parlat per 9.000.000 de persones alhora que és la llengua usada en les cerimònies iazidis

El kurmanji és el dialecte kurd parlat a Turquia i a part de Síria, Iran i Iraq. Com que el poble kurd és una nació fragmentada i dividida per fronteres traçades per altres nacions, aquesta divisió es veu també reflectida en la llengua. Sense anar més lluny, el kurd s'acostuma a escriure usant l'alfabet àrab excepte a Turquia, que usen l'alfabet llatí. Pel que es veu, cada bocí del Kurdistan es veu influït pels usos i costums dels pobles dominants a cada país. 

És possible que això canviï properament. Si més no, almanco a una petita part de la nació, al Kurdistan iraquià, el Kurdistan dels peixmergues. Demà dilluns 25 de setembre de 2017 els kurds iraquians estan convocats a les urnes per decidir si volen que s'iniciï un procés d'independència vers l'Iraq i esdevenir així, un nou estat a Orient Mitjà. Per saber-ne més és molt recomanable el següent article de la Vanguardia: Kurdistán intenta dibujar sus fronteras cuatro milenios después.



diumenge, 17 de setembre de 2017

Printze txikia (euskera)

Regal de na Natalia, des de Bilbo. Mila ezker!
(núm 199)



Edició en euskera que na Natalia E. em regalà. Després d'aquest llibre me'n falta només un per arribar als 200. Està escrit en euskera batua, o euskara. El registre estàndard de la llengua basca. 

Tal com ja es comenta a l'entrada anterior sobre l'euskera, ens trobam davant d'una de les llengües vives més antigues d'Europa, i també davant d'un dels pobles més vius del continent. Com a mostra per conèixer una mica millor com sona aquesta llengua a continuació he penjat un vídeo gravat a Bilbao el passat 16 de setembre on 30.000 persones es reuniren per donar suport al referèndum català. En un moment donat, es cantà L'Estaca en euskera. Pèls de punta.  

Així que a l'octubre els que pugueu ja ho sabeu, allò.

video




dissabte, 16 de setembre de 2017

Mali Princ (bosnià)

Edició bòsnia de Le Petit Prince canviada amb na Natalia E.
(núm 197)

LEONU WERTHU
Molim svu djecu svijeta da mi oproste što sam ovu knjigu posvetio odraslom čovjeku. Imam zato i jedan ozbiljan razlog: taj odrasli čovjek je moj najbolji prijatelj na ovom svijetu. Imam i drugi razlog: taj odrasli čovjek može da razumije sve, čak i knjige za djecu. Imam i treći razlog: odrasli čovjek živi u Francuskoj gdje gladuje i gdje mu je hladno. Potrebno je da ga neko utješi. A ako svi ovi razlozi nisu dovoljni, rado bih posvetio ovu knjigu onom djetetu od koga je postao taj odrasli čovjek. Jer, svi su odrasli ljudi nekada bili djeca, ali se malo ko od njih toga sjeća. Eto, upravo zato i ispravljam svoju posvetu:
LEONU WERTHU
u vrijeme kad je bio mali dječak.


Abans de parlar del bosnià és precís destacar que aquesta edició en concret és en realitat una còpia de la traducció croata que va fer n'Ante Granić. És per aquesta raó que és discutida la llengua d'aquest llibre: bosnià o croat? 

Bosnià, croat, serbi, montenegrí... La llengua sense nom dels Balcans. La dissolució de Iugoslàvia i el floriment de les diverses nacions que formaven la unió d'eslaus del sud tingué conseqüències lingüístiques. I tantes! El cas és que més enllà de les diferències regionals que puguin haver-hi a Sarajevo, Podgorica o a Belgrad, els lingüistes d'arreu del món reconeixen que aquests pobles parlen i comparteixen una única llengua que durant els darrers 25 anys els diversos nous estats han procurat diferenciar tant com han pogut.

Com es diferencia un llibre en murcià d'un en castellà? Així: Er principico vs El Principito. I el català del valencià o de l'aleguerès? Així: El petit príncep, El príncep xiquet, Lo petit príncip. Bé, el que són simples disquisicions sobre les diferències entre dues varietats d'un mateix idioma, als Balcans ex-iugoslaus n'han fet idiomes. Les diferències són tals que el llibre que avui es mostra en aquesta entrada està editat a Bòsnia l'any 1999 per una editorial bòsnia i pressumptament en bosni però el text resulta ser la còpia d'una edició croata editada a Croàcia. A més, se m'ha assegurat que aquest llibre no és serbi perquè la gran diferència entre el serbi i les altres llengües és que les altres s'escriuen amb l'alfabet llatí, però el serbi empra el ciríl·lic. Sempre, segons sembla, són èmfasis mostrats damunt de les petites diferències que conformen el contínuum dialectal d'una llengua eslava major avui esquarterada. 

Aquesta divisió genera controvèrsies. El bosnià, per així no allunyar-nos del tema, és parlat a bona part de Bòsnia i també es parla de forma minoritària a Sèrbia i a Montenegro. Doncs bé, Montenegro no reconeix el bosnià com a llengua i als seus parlants els considera parlants de montenegrí "i d'altres llengües". Una cosa semblant passa a Sèrbia, a la zona de Sandžak on s'hi parla la variant bosniana en comptes del serbi, així i tot, la varietat bosniana que s'hi parla difereix lleugerament de l'estàndard bosnià i és per això que tot i haver-hi educació en bosnià la població reivindica l'ensenyament en sandzakià. El puzle ètnicolingüístic dels Balcans és tot un món molt gran. 

L'edició de 1999 bosnio-croata és mala de trobar i ha estat una troballa aconseguida gràcies a na Natalia que el trobà a Sarajevo durant el seu apassionant viatge a través de les repúbliques resultants de Iugoslàvia. 

Idioma bosnià a dins el conjunt serbo-croat.

divendres, 15 de setembre de 2017

Минкъий принц "Minkiy Printz" (osseta digorià)

Edició en osseta digorià que m'envià na Mertxe
(núm 193)



No fa gaire teníem parlàrem de l'osseta. Doncs bé, avui tornam a l'osseta però amb la seua variant digoriana. L'osseta sembla ser que té dos dialectes principals: l'iron que és el majoritari i en el que se centra quasi tota la seua producció escrita, i el digorià, que és parlat al nord de la república d'Ossètia, al Càucas rus. El nom de digorià prové del nom de la regió ossètia on es parla el dialecte: Digòria. 

El dialecte digorià tendeix a ser més conservador que l'iron. Així, les síl·labes acostumen a tenir normalment una síl·laba més que l'iron ja que amb el temps l'ha elidida. Tot i que poca, el digorià té literatura pròpia i sembla ser que aquesta va en augment des de fa unes dècades ençà. Actualment aquest dialecte és ensenyat a les escoles de Digòria i és usat també en els mitjans de comunicació, televisió inclosa. 

Aproximadament el digorià té entre 15.500 i 100.000 parlants (el ball de números depèn de la font consultada, segurament per la dificultat d'esbrinar si parlen osseta iron o bé osseta digorià).