diumenge, 31 de gener de 2016

El Principito (castellà)

Edició en espanyol de l'editorial Salamandra

Edició mexicana de l'editorial Palabra Ediciones

A León Werth 
Pido perdón a los niños por haber dedicado este libro a una persona mayor. Tengo una muy seria disculpa: esta persona mayor es el mejor amigo que tengo en el mundo. Tengo otra disculpa: Esta persona mayor es capaz de comprender todo, hasta los libros para niños. Y tengo aún una tercera disculpa: Esta persona mayor vive en Francia donde siente hambre, frío y tiene gran necesidad de ser consolada. Más si todas estas disculpas no fueran suficientes, quiero entonces dedicar este libro al niño que fue, en otro tiempo, esta persona mayor. Todas las personas mayores han comenzado por ser niños (aunque pocas lo recuerden). Corrijo, entonces, mi dedicatoria: 
A León Werth , cuando era niño.

El castellà té vora 500 milions de parlants al món:

El Principe Picinin (vènet)

Amb aquest exemplar comença la meua col·lecció de llengües romàniques sota l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry Le Petit Prince. Aquest primer exemplar és en vènet, llengua que sortosament vaig tenir ocasió de sentir quan, abans del nadal de 2012, uns companys de filologia i jo viatjàrem a Venècia. A la ciutat sentíem sobretot italià però poguérem fixar-nos que tot i així eren molt zelosos amb el seu parlar i sovent a banda de parlar-nos en italià ens deien: mirau, això en venecià es diu així. On sí el sentírem en tota la seua esplendor va ser a les illes que envolten Venècia, especialment  a Burano. 


A Léon Werth.
Ghe domando scuxa ai puteli de verghe dedicà sto libro a na persona sto libro a na persona granda. Gò na scuza bòna: sta persona granda la xe el pì caro amigo ke gapia al mòndo. Gò n'altra scuxa: sta persona granda la pole capire tuto, anca i libri pai puteli. E gò anca na tersa scuxa: sta persona granda la vive inte Kela parte dela Francia ke la patise fame e fredo. La ga propio bisogno de èsar consolà. Se tute ste scuze no le bastase, elora ghe dedico sto libro al putelo ke na volta xe stà sta persona granda. Tute le persone grande le xe stae na volta dei puteli. (Me poke de lore sin ricorda). Elora canbio la me dedica:
A Léon Werth,
cuando ke el xera un putelo picinin


El vènet és parlat per més de 2 milions de persones:



Lo Prinçòt (gascó · occità)

El gascó és un dels principals dialectes de l'occità. Actualment és parlat devers per unes 250.000 persones repartides per la zona més occidental del sud de França i pels Pirineus francesos. L'aranès és un subdialecte pirinenc d'aquesta parla. 

O Prenzipet (aragonès)

L'aragonès és una llengua romànica parlada per unes 12.000 persones al nord d'Aragó que no s'ensenya a l'escola i que no té cap tipus de protecció ni foment per part del govern d'Aragó. És una de les llengües romàniques que tenen un major risc de desaparèixer en els pròxims anys.

Durant l'Edat Mitjana aquesta llengua va arribar a estendre's fins al sud del que era el Regne de València. 
Ta Léon Werth,
Demando desincusas a os ninos por aber adedicau iste libro ta una presona gran. Tiengo una seriosa desincusa: ista presona mayor ye o millor amigo que tiengo en o mundo. En tiengo atra: ista presona mayor puede entender tot; mesmo os libros ta ninos. Tiengo una terzer desincusa: ista presona mayor bibe en Franzia, an tien fambre y fredo. Parar cuenta si prezisa aconorto. Si todas istas desincusas no estasen prou, quiero adedicar iste libro a o ninón que ista presona mayor estió en atro tiempo. Todas as presonas mayors son estadas ninas antismás. Pero pocas se'n remeran. Cambeo, pos, a mía adedicanza:

Ta Léon Werth
cuan yera ninón.

El Prencipicu (lleonès)

Fa temps que estic buscant la versió asturiana d'aquest llibre però és pràcticament impossible. Està exhaurit i no hi ha notícies de que estiguin interessats en reeditar-lo, almenys per ara. Així i tot, he trobat el Petit Príncep en lleonès.

Aquest dialecte del lleonès, asturià o astur-lleonès és parlat per unes 25.000 persones i concretament està traduït al lleonès que es parla a la comarca de la Cabrera, a Lleó.

Va ser una iniciativa molt interessant portada a terme entre el 2000 i el 2001 on diverses associacions locals, junt amb l'Aula de Cultura Cabreiresa iniciaren aquesta traducció que la portaren a terme pels estudiants que llavors hi havia a l'Aula.

Una cosa curiosa de destacar és que l'astur-lleonès és, junt amb el català, l'única llengua que palatitza les [l] a inici de mot, o dit en un llenguatge que tothom puga entendre'l, són les dues llengües que de forma generalitzada diuen lleó o llión en comptes de leó o león; diuen llibre/llibru en comptes de libre/libru, etc. Hi ha un dialecte aragonès que també ho fa, el benasquès. El cas d'aquest dialecte aragonès s'explica pel fet d'estar situat a la Ribagorça, que és una zona de transició entre el català i l'aragonès.

I així és comença aquest llibre:
A Léon Werth
Pido perdón a los ñiños por dedicar este llibru a una presona mayor. Tengo una buena catrapuesta: esta presona mayor ye'l meyor amigu que tengo ño mundu. Y tengo outra catrapuesta: esta presona mayor vive en Francia, onde tien fame y frieu. Tien ñecesidá de que lu consuelen. Si todas estas catrapuestas nu bastan, quiero nestoncias dedicar este llibru al ñiñu que foi denantias esta presona mayor. Tódalas presonas mayores foron en primer llugar ñiños (pero poucas d'eillas lu amientan). Asina qu'axeito la mía dedicatoria:
A León Werth, cuando él yiera un rapacicu.

L'evolució de l'asturià a la Península Ibèrica, i també de les altres llengües ibèriques:

Il piccolo principe (italià)

Edició en italià de l'editorial Tascabili Bompiani


A Leone Werth
Domando perdono ai bambini di aver dedicato questo libro a una persona grande. Ho una scusa seria: questa persona grande è il miglior amico che abbia al mondo. Ho una seconda scusa: questa persona grande può capire tutto, anche i libri per bambini; e ne ho una terza: questa persona grande abita in Francia, ha fame, ha freddo e ha molto bisgno di essere consolata. E se tutte queste scuse non bastano, dedicherò questo libro al bambino che questa grande persona è stato. Tutti i grandi sono stati bambini una volta. (Ma pochi di essi se ne ricordano). Perciò correggo la mia dedica:
A Leone Werth
quando era un bambino



L'estàndard italià és l'italià de la Toscana. Té uns 65 milions de parlants i es parla a bona part d'Itàlia, de Suïssa, a una part d'Eslovènia i també a Còrsega, on conviu amb el francès i el cors. És una llengua amb una variació dialectal impressionant ja que va ser unificada modernament tot i que la tradició ha fet del toscà la forma literària per excel·lència des que Dante Alighieri l'escollí per a la Divina Comedia.

Lo Petsou Prince (francoprovençal)

Edició en francoprovençal en el dialecte parlat a la Vall d'Aosta

A Léon Werth
Dze demando perdon i mèinà d'avèi dedià ci lëvro a un grou. Dz'i quan mëmo euna bouna escusa: perqué cit inque, l'est lo meillaou ami que dz'i i mondo. Dz'i étot eun'atra escusa: ci grou l'est a mëmo de comprendre tot, fenque le lëvro pe le mèinà. Dz'i euna trèijëma escusa: ci grou abite la France yaou l'at fan et fret. Liu l'at tan fata d'ëtre consolà. Se totte cette s'escuse baston pa, dze voui bien dedié ci lëvro i mèinà que l'est ëtà un cou ci grou. Tseut le grou d'atra par son ëtà de mèinà. (Më lèi n'at tan pocca de cice-lé que s'achouegnon.) Dze corredzo donque mina dedicace:
A Léon Werth,
quan l'ëre petsou mèinò.

El francoprovençal és una llengua romànica parlada a la regió de Lió i a la zona alpina nord del Piemont a Itàlia. Actualment el francoprovençal, o arpità, es troba en perill d'extinció. És una llengua de transició entre el francès i l'occità i presenta trets tan característics de les llengües d'oïl com de les llengües d'òc. 

On gaudeix de major salut és a la vall d'Aosta, que és d'on és aquesta edició del Petit príncep. Així i tot, per mor de l'arribada del turisme d'esquí i de la immigració inherent a la indústria turística l'italià ha desplaçat el francoprovençal. Així, la llengua d'Aosta ha patit un retrocés considerable pel que fa al coneixement de la llengua i a l'ús social, deixant-lo en una situació delicada.


Actualment el francoprovençal és parlat per unes 110.000 persones, principalment a Itàlia i Suïssa:

O Principiño (gallec)

Edició gallega de l'editorial Árbore galaxia


A Léon Werth
Pídolles perdón aos nenos por lle dedicar este libro a unha persoa maior. Teño unha seria escusa: esta persoa maior é o mellor amigo que teño no mundo. Teño outra escusa: esta persoa maior pode comprendelo todo, ata os libros para os nenos. Teño unha terceira escusa: esta persoa maior vive en Francia, onde pasa fame e frío. Ten verdadeira necesidade de consolo. Se todas estas escusas non chegasen, quérolle dedicar este libro ao neno que esa persoa maior foi noutro tempo. Todas as persoas maiores foron nenos antes. (Pero poucas se lembran). Corrixo, pois, a miña dedicatoria:
A Léon Werth
cando era neno

El gallec és parlat per uns 4 milions de persones principalment a Galícia i al ponent d'Astúries:


Existeix una traducció en gallec asturià, l'eonaviego, que es titola El Principín (igual que la versió asturiana). Aquesta traducció va ser feta per Xavier Frías-Conde (com en la versió asturiana), però és una edició extingida pel que tenc entès. De tota manera, després de buscar molt he trobat aquest enllaç digital que porta a una edició consultable en eonaviego, tot i no ser descarregable: Enllaç a El Principín en eonaviego

A Léon Werth
Pido perdón aos nenos por ter dedicado este libro a uha persoa maior. Teño uha desculpa muito boa: esta persoa maior é el mellor amigo que teño no mundo. Mais teñovos outra desculpa: esta persoa maior é a entendelo todo, mesmo os libros para nenos. E inda vos teño uha terceira desculpa: esta persoa maior vive en Francia, onde pase fame e frio. Por tanto, precisa muito que la consolen. Se estas desculpas non fosen  abondo, daquela quero dedicar este libro al neno que foi hai tempo esta persoa maior. Todas as persoas maiores empezaron sendo nenos (mais poucas se recordan delo). Por tanto, corrixo a mía dedicatoria:
A LÉON WERTH
cuando era cativo.

Ël Pchi Prinsë (vivaroalpí · occità de les Valls Occitanes, Itàlia)

Edició en occità de les valls piemonteses de l'editorial Wesak edicions

Aquesta edició del Petit Príncep està traduït a la variant occitana parlada a les valls occitanes al Piemont:

Zona d'Occitània on es parla el dialecte vivaroalpí

Valls d'Itàlia on es parla occità situades entre el Piemont i Ligúria

Lo Princilhon (llenguadocià · occità)

Edició en llenguadocià de l'editorial Vent Terral



El llenguadocià és un dialecte meridional parlat per 1,5 milions de persones. Es tracta del dialecte  occità més proper al català:


Lou princihoun (provençal · occità)

Edició en provençal de l'editorial Tintenfass

A Leoun Werth
Demande perdoun is enfant d'gué dedica aqueste libre à-n-uno grando persouno. Ai uno escuso di seriouso: aquesto grando persouno es moun meiour ami dins lou mounde. N'ai uno autro d'escuso: aquesto grando persouno pòu tout comprendre, meme li libre pèr li pichot. N'ai uno tresenco d'escuso: aquesto grando persouno rèsto en Franço ounte patís de fam e de fre. A besoun d'èstre assoulado. N'i'aguèsse pas proun de tóuti aquélis escuso que vole bèn dedica aqueste libre au pichot que fugè autre tèms aquesto grando persouno. Tóuti li gràndi persouno soun estado d'en proumié d'enfant. (Mai n'i'a gaire que se n'en souvènon.) Courregisse dounc ma dedicaço:
A Leoun Werth
quouro èro droulet

El provençal és un dialecte meridional occità parlat per uns 300.000 parlants:



Fragment de la pel·lícula occitana Malaterra, en VO en provençal:

Lo prinçonet (llemosí · occità)

Edició en llemosí de l'editorial Tintenfass

Començall del llibre:
Quand aviá seis ans viguei, un còp, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se 'pelava Istòries viscudes. Quò representava 'na serp bòa que engulava 'na béstia fera. Veilai la còpia del dessenh.

El llemosí és el dialecte més septentrional de la llengua occitana. Actualment es calcula que hi ha uns 400.000 parlants d'occità llemosí:


Domini lingüístic occità i regió on es parla el llemosí


Àrea lingüística detallada del llemosí

Vídeo d'un home, en Paul Longueville, que en llemosí explica com es fa el vi palhat:

El petit príncep (català)

Edició en català de l'editorial Laia · El Nus




El català té devers uns 10 milions de parlants al Mediterrani occidental:

L Princepico (mirandès)

Versió en mirandès de l'editorial Asa Ediçoes

Para Léon Werth
Pido perdon als garoticos por tener dedicado este lhibro a ua pessona crecida. Tengo ua buona çculpa: esta pessona crecida ye l melhor amigo que tengo no mundo anteiro. Tengo outra çculpa: esta pessona crecida ye capaç de antender todo, anté ls lhibros pa ls garoticos. Tengo ua terceira çculpa: esta pessona crecida bibe an Fráncia, onde passa fame i friu. Bien percisa de ser cunsolada. Se todas estas çculpas nun chégan, anton, dedico este lhibro al garotico que essa pessona crecida fui an tiempos. Porque todas las pessonas crecidas fúrun purmeiro garoticos. (Mas poucas se lhémbran disso.) Corrijo, anton, la mie dedicatória:
Para Léon Werth
quando era rapazico


El mirandès és la variant astur-lleonesa parlada a la vall portuguesa de Miranda do Douro. Té devers uns 15.000 parlants:

El princhipiko (judeocastellà)

Edició en judeocastellà de l'editorial Tinterfass


De les llengües sefardites el judeocastellà és l'única que ha sobreviscut al pas dels segles fora de casa amb més de 100.000 parlants repartits arreu d'Israel i Turquia. Aquesta edició, a part d'estar escrita amb l'alfabet hebreu, també pot llegir-se amb alfabet llatí. 


·XII·
La planeta sigiente estava abitada por un bevedor. Fue una vijita muy kurta, ma lo undió al princhipiko en una gran melankolia.
- Ke azes aki? - Demandó al bevedor ke topó asentado en silensio delantre de una koleksión de boteyas vazías i otra de boteyas yenas.
- Bevo! - Resondió el bevedor kon aire sinistre.
- Por ké beves? - Le demandó el princhipiko.
- Para olvida. - Respondió el bevedor.
- Para olvidar kualo? - Se preguntó el princhipiko ke ya se adjiedeava de él.


O principezinho (portuguès)

Edició portuguesa de l'editorial Presença

Àudio en portuguès del primer capítol:


El francès al món (203 milions de parlants):




An Prionsa Beag (gaèlic irlandès)

Idò ja ho veis, els reis m'han dut la versió en gaèlic irlandès del Petit príncep. És el meu primer exemplar en llengua no romànica, però no passa res, tot el contrari! Amb aquest exemplar la col·lecció s'amplia a altres llengües, més enllà de les d'origen llatí, que seguiran sent l'espina dorsal de la col·lecció. 

A més, rarament hauria pogut començar amb una llengua més excepcional que aquesta: amb uns setanta mil parlants nadius que té, que representen només el 2% de tota la població irlandesa, és comprès per més de dos-cents cinquanta mil usuaris capaços de parlar-lo. Amb aquestes xifres tan reduïdes, si és parlat per un 2% de la població de forma quotidiana vol dir que el 98% restant fa vida amb l'anglès; doncs bé, amb aquestes xifres és llengua oficial de la Unió Europea.

Durant el segle XIX i el XX els parlants han anat minvant sobretot per mor de les grans emigracions que s'han produït a Irlanda durant aquests períodes. Com que Irlanda considera que la varietat lingüística és riquesa cultural, el 1956 va crear reserves lingüístiques a aquells territoris on la llengua encara era parlada de forma natural i quotidiana per un nombre considerable de persones, al més pur estil "reserva índia americana". Aquestes reserves són anomenades Gaeltacht (pl. Gaeltachtaí), que és una paraula gaèlica que ve a fer referència a aquestes zones gaelòfones. En aquests territoris el gaèlic és la llengua preferent i es troba en els senyals de trànsits, en alguns mitjans de comunicació, en l'educació, etc.

Els gaeltachtaí d'Irlanda:

Al Pränzip Fangén (bolonyès)


Edició en bolonyès de l'editorial wesak edicions


A Léon Werth
A dmand pardán ai cén pr avair dediché ste líber a un grand. Ai ò una scûsa sèria: ste grand l é al miâur amîg ch'èva al mânnd. Ai ò un'ètra scûsa: ste grand al pôl capîr incôsa, anc i lìber pr i cén. Ai ò una tèrza scûsa: ste grand al stà d cà in Franza, in dóvv l à fàm e fradd. L à pròpi bisâggn d èser cunsulè. Se tótti stäl scûs äl n én brîsa asè, a vói dedichèr ste lìber a cal cén ch'l è stè una vôlta ste grand. Tótt i grand i én stè, prémma, di cén. (Mo ai n é pûc ch'i l an in amänt). Siché cânca a curèz la mî dêdica:
A Léon Werth
quand l êra un ragazôl cinén

El bolonyès (emilià central) és la variant parlada a Bolonya de la llengua emiliana. Té devers uns 470.000 parlants:



An Pennsevik Bihan (còrnic)



Me ne vidn cewsel sawznek!

Diuen que aquestes varen ser les darrers paraules que pronuncià la senyora Dolly Pentreath abans de morir, a l'any 1777. Amb ella moria la darrer parlant monolingüe de còrnic, la llengua de Cornualla. El que deia, traduït al català, era ni més ni menys que:

No vull parlar anglès!

Poc temps després, a mitjan segle XIX els cornuallesos acabaren oblidant la llengua pròpia del petit reialme de Cornualla, bressol de mites artúrics. Així i tot, val la pena dir que una volta perduda la llengua, alguns nostàlgics, sabedors del tresor que havien deixat perdre, crearen una gramàtica i un mètode per reaprendre la seua llengua a partir de textos antics i de les recordances d'alguna paraula o manera de dir dels darrers parlants de còrnic. És per això que avui en dia pot tornar-se a sentir còrnic per alguns indrets de Cornualla, després de dècades de regeneració lingüística. Fins i tot hi ha pares que transmeten als fills el còrnic. És a dir, després de 230 anys torna a haver-hi una petita fornada de parlants que el tenen com a llengua mare. 

És més, fa uns anys Anglaterra reconegué el còrnic com a llengua minoritària del país i ara gaudeix d'un cert reconeixement. Això permet a les escoles de Cornualla oferir una assignatura optativa de còrnic i hi ha una escola que el té com a llengua vehicular. 

Si parlam de xifres, hem de dir que en 100 anys a Cornualla han passat de tenir una llengua morta plena de pols en textos antics illegibles a tenir una comunitat de 300 parlants habituals de còrnic i d'unes 2000 persones que l'entenen. Miracles de la normalització lingüística.


El còrnic és una llengua cèltica d'entre 300 i 2500 parlants:
Retrocés del còrnic a Cornualla entre els anys 1300 i 1750


Caçadors de records


Des de fa uns quants dies em roda pel cap una qüestió: per què les persones tenim la dèria d'acumular objectes concrets i apilar-los i classificar-los, etc. Des d'un punt de vista purament racional podria veure's com una cosa fins i tot malaltissa ja que si més no gairebé tothom ha sentit a parlar de la síndrome de Diògenes. Aquest cas, però, potser és l'extrem malaltís d'aquest hàbit tan humà com és el de col·leccionar.
I és que col·leccionar pot col·leccionar-se de tot. Hi ha qui col·lecciona soldadets de plom, còmics, monedes, bitllets, ampolles de cervesa, rèpliques de trens i cotxes, nines... Fins i tot una vegada vaig saber d'una persona que col·lecciona diferents edicions de La colmena de Camilo José Cela. La té en edicions mexicanes, espanyoles de diferents editorials, anys, etc. Un altre fet és que gairebé tothom col·lecciona o ha col·leccionat alguna cosa en un moment dat. És a dir, aquest hàbit tan relativament inútil és comú en la majoria de mortals.
col·lecció modesta de Le petit prince d'Antoine de Saint-Exupéry
Després d'investigar una mica per internet he llegit diverses teories sobre per què la gent guarda coses sense ús possible i que fins i tot les guardi repetides! La psicologia ho explica des d'un punt de vista evolutiu. Resulta que les persones encara seguim necessitant sentir-nos caçadors i quan desenvolupam l'afició al col·leccionisme acabam essent més feliços. Cada volta que el col·leccionista aconsegueix una nova peça el cervell descarrega una dosi de dopamina similar a la que Es descarrega quan es tomba una presa en ser que es va de caça o comparable també amb la d'un primer petó o una carícia. 
Col·lecció numismàtica
Un altre factor a tenir en compte és el desig de superació que provoca el fet de col·leccionar. Quan algú comença a guardar monedes i bitllets antics o estrangers i a classificar-los, al principi és fàcil perquè totes les peces que s'aconsegueixen solen ser mitjanament comunes però a mesura que la col·lecció va completant-se aconseguir noves peces es converteix en una tasca cada vegada més complicada. Aquest fet fa que en ser que s'aconsegueix una peça que ajuda al col·leccionista a completar la seua col·lecció aquest veu satisfet el seu desig de superació.

I ja per acabar he de dir que jo, com a persona que col·lecciona coses, vull demanar que es tingui paciència amb la gent que té aquestes estranyes dèries de guardar coses inútils i que sovint s'omplen de pols. Si en coneixeu cap voldrà ensenyar-vos la seua col·lecció. Lluir el que es posseeix i col·leccionar són dues tasques inherents l'una de l'altra i a vegades requereix paciència. S'ha de tenir present que una col·lecció, per qui la fa, és especial. Aquells objectes evoquen sensacions i records determinats pel col·leccionista i quan l'ensenya no ho fa amb la intenció de presumir o avorrir els convidats, ho fa esperant trobar algú amb qui compartir aquestes sensacions que la col·lecció evoca qui la fa, ho fa amb la intenció d'intimar amb aquest altre.

El' Pétit Prince (picard)


Edició en picard de l'editorial Tintenfass

Fa no gaire vaig trobar l'edició picarda d'aquest llibre. És un parlar molt similar al francès. Això es deu a que el picard és la llengua d'oïl més propera al francès parisenc. A prou que no està clar si estam parlant de dues llengües o de dos dialectes d'una mateixa llengua. Un cas similar a casa podrien ser l'asturià i l'aragonès que, segons quina acadèmia lingüística es consulti parlam de dues llengües independents o de dues variants embrionàries del castellà.

El picard té devers uns 700.000 parlants:


Le Petit Prince (francès)



Edició en francès, llengua original d'aquest conte.

À LÉON WERTH 
Je demande pardon aux enfants d’avoir dédié ce livre à une grande personne. J’ai une excuse sérieuse : cette grande personne est le meilleur ami que j’ai au monde. J’ai une autre excuse : cette grande personne peut tout comprendre, même les livres pour enfants. J’ai une troisième excuse : cette grande personne habite la France où elle a faim et froid. Elle a bien besoin d’être consolée. Si toutes ces excuses ne suffisent pas, je veux bien dédier ce livre à l’enfant qu’a été autrefois cette grande personne. Toutes les grandes personnes ont d’abord été des enfants. (Mais peu d’entre elles s’en souviennent.) Je corrige donc ma dédicace :
À LÉON WERTH 
QUAND IL ÉTAIT PETIT GARÇON



Domini lingüístic històric del francès (llengua romànica amb 77 milions de parlants):


El francès al món (151 milions de persones tenen el francès com a segona llengua):

Gistwar Ti-Prens (crioll de Maurici)


Edició en crioll de les illes Maurici de l'editorial Tinterfass

Pou Leon Werth
Bann zanfan pardonn mwa si mo pe dedie sa liv la pou enn gran dimoun. Mo exkiz li extra: sa gran dimoun la, limem mo meyer kamwad lor sa later la. Mo ena enn deziem rezon: sa gran dimoun la li konpran gordonn net; li mem konpran liv pou zanfan. Mo trwaziem rezon se ki sa gran dimoun la li viv dan Lfrans kot li gagn fen ek fre. Mo bizen konsol li. Si mo exkiz ek rezon mank zepis, les mo dedie sa liv la pou sa zanfan ki sa misie la ti ete kan li ti zanfan. Tou bann gran dimoun, yer zot ti bann zanfan me malsans zot bliye. Alor les mo sanz dedikas la:
Pou Leon Werh
kan li ti enn ti garson.

Le illes Maurici són unes illetes que hi ha més enllà, mar endins, de Madagascar, a l'oceà Índic. Aquest arxipèlag havia format part de França durant el Colonialisme i en ser que hi introduiren el francès s'hi desenvolupà una llengua criolla que avui en dia és la lingua franca utilitzada en aquest racó del món juntament amb el francès i l'anglès. És conegut i parlat per tots els estaments socials de les illes Maurici però els actes oficials acostumen a resoldre's amb una mescla d'anglès i de francès.

El seu lèxic és principalment d'origen francès, tot i que té alguns préstecs de l'anglès i del portuguès. Els nivells més profunds de la llengua segueixen la sintaxi de les llengües de la població nativa abans de ser substituïdes per aquest crioll.


El crioll mauricià té uns 800.000 parlants: