Me ne vidn cewsel sawznek!
Diuen que aquestes varen ser les darrers paraules que pronuncià la senyora Dolly Pentreath abans de morir, a l'any 1777. Amb ella moria la darrer parlant monolingüe de còrnic, la llengua de Cornualla. El que deia, traduït al català, era ni més ni menys que:
No vull parlar anglès!
Poc temps després, a mitjan segle XIX els cornuallesos acabaren oblidant la llengua pròpia del petit reialme de Cornualla, bressol de mites artúrics. Així i tot, val la pena dir que una volta perduda la llengua, alguns nostàlgics, sabedors del tresor que havien deixat perdre, crearen una gramàtica i un mètode per reaprendre la seua llengua a partir de textos antics i de les recordances d'alguna paraula o manera de dir dels darrers parlants de còrnic. És per això que avui en dia pot tornar-se a sentir còrnic per alguns indrets de Cornualla, després de dècades de regeneració lingüística. Fins i tot hi ha pares que transmeten als fills el còrnic. És a dir, després de 230 anys torna a haver-hi una petita fornada de parlants que el tenen com a llengua mare.
És més, fa uns anys Anglaterra reconegué el còrnic com a llengua minoritària del país i ara gaudeix d'un cert reconeixement. Això permet a les escoles de Cornualla oferir una assignatura optativa de còrnic i hi ha una escola que el té com a llengua vehicular.
Si parlam de xifres, hem de dir que en 100 anys a Cornualla han passat de tenir una llengua morta plena de pols en textos antics illegibles a tenir una comunitat de 300 parlants habituals de còrnic i d'unes 2000 persones que l'entenen. Miracles de la normalització lingüística.
El còrnic és una llengua cèltica d'entre 300 i 2500 parlants:
El còrnic és una llengua cèltica d'entre 300 i 2500 parlants:
 |
| Retrocés del còrnic a Cornualla entre els anys 1300 i 1750 |
