dijous, 31 de març de 2016

U Principellu (cors)

Edició en cors publicada per l'editorial Albiana - AKENATON a Còrsega

À Léon Werth
M'avaranu da pardunà i zitelli  d'avè lu dedicatu à una parsona maiò istu libru. N'aghju una scusa: ista parsona maiò hè u me più bellu amicu. N'aghju un'antra scusa: ista parsona maiò, capì capisce tuttu, ancu i libri da i zitelli. N'aghju trè scuse: ista parsonna maiò campa in Francia, hà a fama è u fretu è sogn'à cunsulà la. S'elle bastanu cusì e scuse, sò d'accunsentu pà dedicà istu libru à quellu zitellu di i tempi d'una volta. Sò state tutte zitelli e parsone maiò. (Ma sò poche è micca à invenesi ne). Si face chì a dedica a mi faraghju andà cusì:
À Léon Werth
quand'ellu s'era un zitellu.

Cors. A la fi és aquí. Quan vaig començar aquesta col·lecció, centrada a la Romània, el cors era una de les grans rara avis impossibles de trobar. Al mateix temps, cap col·lecció podia donar-se per tancada sense el cors. U Principellu havia estat editat només una vegada l'any 1990 i poc tardà en exhaurir-se. Quan jo m'hi vaig posar feia, com a mínim, deu anys que trobar aquest llibre era senzillament una tasca impossible. Fins ara, que ha estat reeditat, vint-i-cinc anys més tard. 

El cors és la llengua parlada a Còrsega i té uns 225.000 parlants (1990). És una llengua molt propera a l'italià, a prou que molts de lingüistes, entre els quals no m'hi incloc, consideren el cors com un dialecte toscà més. A part de a Còrsega, el cors també es parla al nord de Sardenya, tal com pot observar-se al mapa.  El dialecte cors principal de Sardenya és el gal·lurès, que té una traducció d'aquest mateix llibre anomenada Lu Princippeddhu.

ràdio en cors: Alt@ canzone corsa

Lè Ptyou Prinso (francoprovençal de Savoia)

Edició de 500 exemplars en francoprovençal editat per Tinterfass
À Léon Werth
Dè démando pardon à lôz êfan d'avai dédyà chô livro à rna granta parsnà. D'É na bona èskuza: rla granta parsnà è l'mèlyeur ami kè d'é u mondo. D'é onn' âtra èskuza: rla granta parsnà pû to konprêdre, mémo lô livro p'lôz êfan. D'é na traijéma èskuza: rla granta parsnà réste ê Franse yeu k'l'a fan è frai. L'a byê fôta d'étre arkonsolâ. Sè tote rlèz èskuze fon pâ preu, d'vwê byê dédyî chô livro à l'êfan k'a étâ lôz âtro kou rla granta parsnà. Tote lé grante parsnè on d'abo' étâ d'êfan. (Mé pâ d'mwé parmi leu s'ê rapalon). Dè shanzho binchö ma dédikassa:
À Léon Werth
kan l tai ptyou garson

Aquest llibre està escrit en savoià, que és el dialecte francoprovençal parlat a la Savoia. Aquesta llengua romànica, que també se la coneix amb el nom d'arpità, és parlada a França, Itàlia i Suïssa. La zona on històricament el francoprovençal ha estat la llengua predominant se la coneix com a Arpitània. Segons la font, l'arpità té entre 77.000 i 110.000 parlants. 

La zona on gaudeix de major salut és a la vall d'Aosta, a Itàlia d'on també existeix una versió de Le Petit Prince en francoprovençal d'Aosta. Si es clica al següent enllaç pot veure's l'entrada que vaig fer temps passat de la versió aostina d'aquest llibre. Hom podrà observar com, tot i tractar-se de la mateixa llengua, fan servir dos models de llengua escrita tan diferents que semblen idiomes diferents. La manca d'un estàndard comú és un dels símptomes més evidents de qualsevol llengua en vies de desaparició. (enllaç a: Lo Petsou Prince)

Un altre tret que he observat col·leccionant edicions del llibre de de Saint-Exupéry és que sovent moltes llengües que es troben a la banqueta de les llengües minoritzades quan tenen un estàndard escrit, aquest no és en absolut funcional perquè és ple d'accents, apòstrofs, circumflexos o regles ortogràfiques d'allò més enrevessades. Malabarismes ortogràfics que dificulten la lectura a tot qui no està avesat a la llengua i, en conseqüència, fan molt complicat l'aprenentatge de la llengua per captar nous parlants.

Mapa d'Arpitània, el país alpí del Montblanc

enllaç a ràdio Arpitania

divendres, 25 de març de 2016

Lé P'tit Prince (normand)

Aquesta traducció de Le Petit Prince és feta al normand per l'escriptor Alphonse Allain i publicat gràcies als Amis du Donjon de Brisquebec. Hi ha webs que diuen que es publicà l'any 2014, però n'hi ha d'altres, i són cap a les que jo em decant, que marquen el 2012 com l'any de publicació. Com tantes altres traduccions, aquest llibre no té codi isbn. 

A l'hora de cercar aquest llibre per internet tot el que se'n troben són petites pinzellades: una entrevista al traductor en el diari Ouest - France, o algunes pistes i informacions a webs de col·leccionistes que l'exposen als seus llocs. 

Normandia sempre ha estat a dins del meu imaginari, des d'infant, quan llegia Astèrix i Obèlix, on hi havia un episodi que transcorria per terres normandes. A més, Normandia sempre ressonava com a lloc de passat víking i era famós també per les pel·lícules bèl·liques, tot i que he de confessar que és una terra que he imaginat més aviat pel seu passat remot, dibuixat amb tinta per les mans de Goscinny i Uderzo.

Estic tractant d'aconseguir aquesta petita joia per a la col·lecció. El normand és a l'extrem més septentrional, juntament amb el picard i el való, del mapa de les llengües romàniques. M'he posat en contacte amb una associació cultural que promou la llengua de l'illa de Jersey (de sobirania britànica, però de parla normanda) i també he escrit al traductor, el poeta normand Alphonse Allain. Aquí a continuació un poema seu escrit en normand:

Cyil Rouoge
En chu nyit dé rénouvé, lé fllot s'est émôqui
Et sen vas-tu vyins-tu vyint liqui les galaets.
Mais l'ennemin n'est paé louen, no l'entend viatiqui.
La pllenne leune fait r'lisaer coume des écllais dé fé.

Dauns la nyit, no-z-entend coume eun loung rapsâodage
Et dès pétroun-jaquet, devaunt l'assâot du châté,
Jé guette dauns lé cyil eun volyi d'ouées sâovages
Qui s'évolent dauns la nyit et s'évannent sus la mé.

Lé jouo va s' déjuqui, lé cyil est d'excès rouoge.
No dirait sus la mé coume eune taque dé saung.
Coume des goubelins dauns l'oumbre, ya des houmes qui bougent.
Les Viquins sé rapprèchent, i ount laissi lus caump.

Per fer-ne cinc cèntims a tothom, el  normand és una llengua d'oïl propera al francès parlada a Normandia, i a les illes del Canal, de sobirania britànica entre les quals es troben Jersey i Guernsey. Aquesta llengua és parlada per gairebé 6000 persones. Vegeu un mapa de la distribució del normand:

dimecres, 23 de març de 2016

Нәни принц (Näni Prinz) - àudio en tàtar -



La recerca de Le Petit Prince en tàrtar continua. Fa pocs dies un col·leccionista turc anomenat Yildiray Lise (vegeu el seu blog) em va fer saber que aquest 2015 va ser reeditat. Així és que, cercant per internet vaig trobar-ne primer de tot la portada, que és la imatge que hi ha al final de l'entrada. La imatge no anava acompanyada de cap tipus d'informació que em permeti anar més enllà, ni isbn ni editorial. Res.

Però vaig seguir la meua recerca i, d'un colp de sort, vaig trobar el llibre en dos àudios descarregables, que són els que acompanyen aquesta entrada. Si hi clicau podreu escoltar Le Petit Prince en la llengua de la república del Tataristan. També vaig trobar aquí una còpia en pdf que pot obrir-se i descarregar-se davall la imatge.

Si us fixau amb la còpia en pdf no només no hi apareix cap referència a cap editorial ni a res que puga ajudar-me a donar amb una còpia en paper. A part d'això el conte comença per la pàgina 191. Això vol dir que la reedició del Petit Príncep s'ha fet de manera que forma part d'una antologia major de contes traduïts al tàtar del qual, per ara ho desconeixem tot.

Així i tot ja tenc més del que tenia ahir, i menys que demà.

dilluns, 21 de març de 2016

Njiclu Amirarush (versió exhaurida en macedoromanès)



Port temps cercant aquest llibre. El va publicar l'editorial Tinterfass però, en molt poc temps, s'acabà. S'exhaurí. I res més se n'ha sabut. Des que sé de la seua existència cada tant de temps el busc per internet. Qui sap, igual algun dia el trob. A falta de llibre, en aquesta ocasió, he tengut una mica de sort i he trobat un àudio d'una veu que en llegeix el primer capítol.  

Ço és, per tant, el més a prop que ha estat aquest llibre fins a la data de poder passar a formar part de la meua col·lecció. L'aromanès o macedoromanès és la parla romànica minoritària que es conserva encara avui en dia a Macedònia. El parlen devers 250.000 persones. És una llengua molt propera al romanès, a prou com perquè molts de lingüístes la considerin un dialecte llunyà de la mateixa llengua. 

dimecres, 2 de març de 2016

Wanted: Els petits prínceps russos

edició en tàtar (any 2000)
Des de fa uns mesos la idea de creuar Àsia en tren està agafant força sota els noms de transiberià i transmongolià. Com a bon col·leccionista, tenc la intenció de fer-me amb un Petit príncep amb cadascuna de les llengües dels països que visiti. En principi parlam d'un exemplar en rus, d'un altre en xinès, i d'un tercer en mongol.

Ara bé, arribats en aquest punt és quan la cosa es complica. Tan grossa com és Rússia, no només s'hi parla el rus. Amb el tren passarem per territoris amb altres parles. Volem passar per Kazan, ciutat que es troba als peus del riu Volga i que és capital de la república autònoma del Tataristan. Allà hi parlen el tàtar.Нәни Принц és com es diu el llibre en tàtar i a l'any 2000 va ser reeditat amb l'isbn 5-7761-0842-X.

Aquest exemplar en qüestió serà mal de caçar, però el llibre realment fugisser és la traducció al buriat, llengua parlada a la república autònoma de Buriàtia. Aquesta altra regió és ben bé enmig del cor de Sibèria, a ponent del llac Baikal i fa frontera amb Mongòlia. A la seua capital, Ulan Ude, és on farem el transbord per canviar de línia ferroviària i començar, així, el transmongolià. Només existeix una sola edició del Petit príncep en buriat, i és de l'any 1979. No té isbn i es presenta com a una peça molt mala d'aconseguir, Бишыхан хан тайжа és com es diu el llibre. Aquesta edició és una de tantes rara avis que existeixen en aquesta col·lecció.

Encara falta poc més d'un any perquè puguem pujar al tren que ens portarà a Moscou però la caça de l'edició buriata del Petit príncep ja està en marxa i se la busca dead or alive.

edició en buriat (1979)

Com que, per ara, d'aquests llibres tot el que en tenc són imatges, aquestes que poden veure's a continuació pertanyen a l'edició tàtara de l'any 2000:



guarda frontal

guarda posterior

portada
l'astrònom

l'eixida des de B-612
els elefants
més informació: aquí