 |
| Com que no puc escriure en ciríl·lic la fotografia es correspon a la dedicatòria inicial del llibre a Léon Werth. |
Aquest llibre en mongol ha estat un regal del col·leccionista extremeny Antòniu Garrido, així que primer de tot: moltes gràcies.
L'edició en mongol és una que, tot i trobar-se a les antípodes de les llengües romàniques, tenia molt interès en adquirir. Ha estat una casualitat molt grossa que n'Antòniu em regalàs aquest llibre, no l'esperava mica i ell no podia saber de cap manera l'interès que tenia en aquest llibre. El cas és que si no erra res l'any que ve na Laia i jo farem un viatge a través d'Àsia embarcats en el transsiberià i en el transmongolià. I clar, m'agradaria fer-me amb les traduccions dels llocs per on passem: Rússia, Tatarstan, Buriàtia, Mongòlia i Xina.
El cas és que sortosament ara se m'ha simplificat la feina. I és que el mongol té dos alfabets, el ciríl·lic i el tradicional, que si no vaig equivocat s'usa a Mongòlia Interior, a la Xina. Ara ja només quedarà que em centri amb aquest exemplar en alfabet tradicional, que és, al mateix temps, el més mal d'aconseguir tot i que el mongol sigui sempre una rara avis aquí, a aquesta zona d'Europa.
Aquest idioma té uns 5.300.000 parlants, tres milions dels quals tenen nacionalitat xinesa. Tot i poder sonar redundant el mongol és la llengua mongòlica amb més parlants. I és que les llengües mongòliques formen un grup lingüístic com pot ser-ho el grup romànic pel castellà o l'italià. A Europa es parla una llengua mongòlica, concretament a la república de Calmúquia (Rússia), al Caucas, s'hi parla el calmuc (per ara no tenc constància que existeixi cap Petit Príncep en aquest idioma).
