Princi i Vogël (albanès)

Edició en albanès. editat a Tirana l'any 2008
Llibre 79 de la col·lecció

Një herë, kur isha gjashtë vjeç, kam parë një figurë të mrekullueshme në një libër për pyjet e virgjër, i cili titullohej "Ngjarje të vërteta". Figura tregonte një gjarpër boa duke gllabëruar një egërsirë. Ja një kopje e asaj figure.
Në libër shkruhej: " Gjarpërinjtë boa e gllabërojnë prenë e tyre të tërën, pa e copëtuar me dhëmbë. Pas kësaj ata nuk janë në gjendje të lëvizin dhe për gjashtë muaj sa vazhdon tretja, flenë gjumë.
Feia temps que tenia ganes de tenir aquest llibre. El petit príncep en albanès. En aquesta ocasió no n'he copiat la dedicatòria del començament, sinó els dos paràgrafs que donen peu al primer capítol. Ja m'avorria copiar sempre el mateix tall. 

Aquesta llengua és molt especial. És indoeuropea però és l'última llengua que queda de la família il·lírica. Us imaginau un dia en que de les romàniques només en sobrevisqués, per exemple l'italià? Idò això passa amb l'albanès. Aquest idioma es parla a part de a Albània, a Kosovo, i a alguns indrets del sud d'Itàlia, Grècia, Macedònia i Montenegro. A més a més, té prop de 7.000.000 de parlants. L'albanès es divideix en dos blocs dialectals: el gheg i el tosc. El tosc és el que es parla a la meitat sud d'Albània i a Itàlia mentre que el gheg és el que es parla a l'altra meitat del país juntament amb Kosovo i Macedònia.