 |
| Edició en gal·lès de Tintenfass de l'any 2007 Regal de na Raquel i en Vicent (núm 74) |
I Léon Werth
Rwy'n gofyn i blant faddau i fi am gyflwyno'r llyfr hwn i oedolyn. Mae gen i reswm da am wneud hynny: yr oedolyn yma yw'r cyfaill gorau sydd gen i yn y byd. Mae gen i reswm arall: mae'r oedolyn yma'n gallu deall popeth, hyd yn oed llyfray plant. Mae gen i drydydd rgeswm: mae'r oedolyn yma'n byw yn Ffrainec, ac mae e'n oer ac yn newynog. Mae angen cysur arno fe. Os nad yw'r holl resymau hyn yn ddigon, fe allaf yn rhwydd gyflwyno'r llyfr hwn i'r plentyn gynt, a dyfodd wedyn yn oedolyn. Mae pob oedolyn wedi bod yn blentyn i ddechrau. (Ond ychydig ohonyn nhw sy'n cofio hynny). Felly rwy'n cywiro fy nghyflwyniad:
I Léon Werth
pan oedd e'n fachgen bach.
Aquest llibre ha arribat directament des de Swansea. Ha estat un regal de na Raquel i en Vicent i els l'agraesc molt. Amb aquest llibre la col·lecció celta queda tancada. Al principi la col·lecció va ser únicament de llengües romàniques però quasi al començament arribà a les meues mans un exemplar en irlandès. Diolch yn fawr iawn!
El cas és que el gal·lès és una llengua cèltica. És una de les veritables llengües pròpies de les illes Britàniques anterior a l'arribada dels invasors germànics (angles i saxons bàsicament). És parlada al país de Gal·les i té aproximadament uns 600.000 parlants. Actualment és parlada per quasi el 20% de la població encara que a inicis del segle XX el percentatge cuidava arribar al 50% i a inicis del segle XIX els parlants de gal·lès representaven el 80% del conjunt d'habitants de Gal·les.
Aquesta davallada en els percentatges no es deu a un abandó de la llengua sinó a una manca de capacitat per aconseguir que els nouvinguts a Gal·les aprenguin la llengua del país. Juntament amb l'anglès és cooficial a tota Gal·les i per tant s'ensenya també a les escoles. Els engranatges per procurar que la població gal·lesoparlant augmenti roden. Així i tot la quasi omnipresència de l'anglès a l'administració, a la justícia, als mitjans de comunicació, a la televisió i el fet que a la capital de Gal·les, Cardiff, els parlants de gal·lès representin només el 16% de la població, fa que aquests avanços de la llengua cèltica siguin lents i costosos. Els sociolingüistes gal·lesos justifiquen aquesta davallada amb els següents punts:
- Forta immigració anglesa i irlandesa
- Creació d'una xarxa d'escoles estatals unilingües en anglès
- Augment del prestigi de l'anglès en els mitjans de comunicació
- Despoblament rural
- Implantació del servei militar
- Crisi religiosa amb davallada de la tradicional capella gal·lesa
- Augment dels matrimonis mixtos, en què s'imposa l'anglès
 |
| Percentatge de parlants de gal·lès a Gal·les |
