 |
| Edició en francoprovençal de Suïssa (núm 119) |
A Léon Werth.
Dèmando perdon âi boute po cein que y'é dèdiâ sti lâivro à 'nna granta dzein. Y'é por mè onna réson. Sta granta dzein l'è l'ami lo meillâo que y'é dein sti mondo. Y'é onn' autr' estiusa: sta granta dzein l'è capâblya de tot compreindre, mîmameint lè lâivro po lè z'einfant. Y'é oncora onna trâisiém' estiusa: sta granta dzein ye dèmâore ein France yô l'a fam et frâi. L'a rîdo fauta d'ître raconsolâïe. Se tote clliâo z'estiuse l'è pas prâo, vu bin dèdiâ sti lâivro âo boute que sta granta dzein l'è z'ûva lè z'autro yâdzo. Trétote lè grantè dzein l'ant ètâ d'à premî dâi boute. Mâ lâi ein a pas dâi mouî que s'ein rassovîgnant. Adan vu tsandzî ma manâire de dere.
A Léon Werth quand l'îre on bouibotet
L'arpità, o francoprovençal, és una llengua romànica parlada a la part occidental dels Alps. Aquesta llengua ha patit una reculada molt forta en el seu nombre de parlants durant el segle XX davant del francès i, en menor grau, davant l'italià. Actualment no s'ha establert cap variant normativa o estàndard per a aquesta llengua, tot i haver-hi la feina del lingüista Dominique Stich que procura dotar d'un estàndard per al francoprovençal que sembla ser bastant reeixit.
De tota manera, la manca d'aquest estàndard facilita la dialectalització extrema de la llengua alhora que en facilita també la seua prompta desaparició en algunes àrees, especialment les francòfones. Per ser clars, tradicionalment a Suïssa no hi havia cap cantó francès. Tota la Suïssa avui francòfona ahir encara parlava francoprovençal. El cas és que hi ha hagut un procés de substitució lingüística accelerat amb l'escolarització. El llibre d'aquesta entrada està escrit amb la variant arpitana de Suïssa, concretament amb la que s'usa a la vall de Vaud.
Altres versions de Le petit prince en arpità:
Actualment la situació del francoprovençal a Suïssa és terrible. L'any 1995 se'n comptaven úicament 7000 parlants.
