 |
| Edició en sami editada a Finlàndia el 2013 (núm 157) |
Oamastuvvon Lèon Werthii
Mánát, attášeiddetgo ándagassii dan, go mun lean oamastan dán girjji ollesolbmui. Muhto mus gal leat iežan sivat dasa:
Dát ollesolmmoš leamaš munnje máilmmi buoremus ustit oppa eallináiggistan. Ja dasa lea nubbi sivva maid: Dát ollesolmmoš goallu ja gillá nealggi gos nu Frankriikkas. Son dárbbaša hirbmadit jeđđehusa. Ja juos dát sivat eai leačča doarvái, de mun gal sáhtán mielastan oamastit dán girjji dan mánnái, gii duot ollesolmmoš ijtii leamašan. Buot olle-olbmothan leamaš oktii mánát, (muhto hárvásat sis dan muitet.)
Na mun divustan:
Čálán dán girjji Lèon Werhii, dalle go son lei uhca gánddaš.
El sami és una llengua ugrofinesa, o conjunt de llengües, parlada al que es coneix popularment com Lapònia, tot i que aquest terme és considerat despectiu i és preferible l'ús d'àrea Sapmi, que inclou el nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la península de Kola a Rússia.
Actualment es considera que hi ha uns 30.000 parlants sami repartits de manera molt desigual en 11 dialectes o llengües sami. Hi ha una discussió molt forta entre si es tracta d'una llengua molt diferenciada entre els seus dialectes més allunyats, o si es tracta d'una família de llengües. El cas és que es amb el que sí hi ha acord és amb la idea que hi ha 11 parlars sami, entre ells el sami septentrional o sami del Nord que és el més parlat de tots i el que ocupa l'àrea 5 del mapa del final d'aquest text. El sami del Nord té entre 15.000 i 25.000 parlants essent el sami més parlat de tots enfront d'altres parlars com el sami inari que no en té més de 300, el sami de Pite amb 20 parlants o el sami de Kemi que s'extingí a principis del segle XX.
El sami del Nord, que és el d'aquest llibre i el que és parlat per gairebé la totalitat de parlants sami s'escriu amb una gramàtica aprovada a finals de la dècada de 1970. El sami ha passat, amb el temps, de ser una llengua perseguida i estigmatitzada a ser protegida i fomentada per Noruega de manera que actualment és cooficial a dos comtats sami del nord de Noruega i a sis ajuntaments. Els anys obscurs per la comunitat sami foren especialment durant els segles XVII-XIX quan eren perseguits per no ser cristians i practicar una religió animista que mantenia trets mitològics comuns amb altres religions circumpolars de Sibèria i Amèrica del Nord. Actualment no queda res d'aquelles religions a l'àrea Sapmi.
Així i tot, actualment el sami és ensenyat a les escoles noruegues de l'àrea Sapmi i ara ja hi ha samis capaços d'escriure en la seua llengua, cosa que abans de la dècada de 1970 era del tot impensable. A més, Noruega, Suècia i Finlàndia reconeixen la comunitat sami de manera que tenen representació especial als seus respectius parlaments.
