 |
| Edició en rutè de Polònia (lemko) (núm 156) |
El rutè és la llengua dels rutens i es parla a Rutènia. Dir això, que no deixa de ser cert, és divisar el món dels rutens de tan i tan lluny que no ens permeti veure'n res. Tot plegat és més complicat. Primerament els rutens són un poble situat als Càrpats des de Polònia fins a Ucraïna passant per Eslovàquia (i Voivodina, Sèrbia). Els rutens, d'origen ucraïnès, tradicionalment havien pertangut a l'imperi austro-hongarès.
La llengua dels rutens presenta moltes característiques pròpies vers l'ucraïnès, de manera que bona part de rutens la consideren una llengua diferent a aquesta. A més, com a comunitat dividida en quatre estats, el tractament lingüístic que es fa a banda i banda de la frontera és diferent. Així, per posar un exemple, els rutens polonesos i eslovacs tenen una codificació del rutè escrit diferent a la que tenen els rutens d'Ucraïna, i hi ha un tercer model de codificació pels rutens voivodins.
Hi ha hagut diferents moments en la història actual en els que els rutens han intentat mostrar-se com a nació. El més recent ha estat a Ucraïna el 2008, uns quants anys abans que esclatàs el conflicte d'Euromaidan el 2013. El 2008 a la Rutènia ucraïnesa, coneguda també com Transcarpàtia, 100 delegats del Congrés de la Rutènia Carpàtica, auspiciats pel sacerdot ortodox Dmitri Sídor, proclamaren la República de la Rutènia Carpàtica amb els efectes immediats de l'adopció del ruble rus com a moneda d'ús i el passaport rus com a document d'indentitat diferenciador dels seus vesins ucraïnesos. La solució per part de Timochenko, el llavors president d'Ucraïna, ordenà declarar persones non grata els assistents al Congrés de la Rutènia Carpàtica al territori ucraïnès. A part, aquest conflicte no arribà gaire més lluny ja que cap entitat política li arribà a donar el suport necessari.
Es calcula que el rutè té uns 610.000 parlants repartits segons com figura en el mapa:
