Dä kleene Prenz (limburguès de Dusseldorf)

Edició molt polideta en limburguès de Dusseldorf
(núm 190)

För Däm Werth's Leon
Sid eso joot, leewe Kenger, on sid mech nit bös, dat ech dat Böökske  hee för eene von de jroße Lütt jeschreewe hann. Doför jöwt et äwer och en joode Entscholdejong: Dä Eene, däm ech meen, es minne besde Frönd op de janze Welt. Äwer ech hann och noch en angere Entscholdejong: Minne Frönd deht alles verstonn, sojah Bööker för Pänz. Nu hann ech noch ene dredde joode Jrond: Minne Frönd läwt en Frankreech, hät Mareknurre vör Kohldamp, es am zeddere on bebbere vör Kält on hät et dröm ärch nödech, opjepäppelt zo wähde. Wenn all min Entscholdejonge üch nit jenöje sollden, dann donn ech dat Book jähn däm Kengk widme, dat dä Jroße fröher emol jewäse es. All de jroße Lütt woren jo eesch emol och Kenger. (Äwer dat wesse nimmiech vill von denne.) Dröm donn ech jetz min Wedmong eenfach korrejeere:
För Däm Werth's Leon,
als wie dä noch ene kleene Dotz jewäse es

No fa molt es va parlar en aquest blog del limburguès a l'hora de parlar del llibre 't Prinske. De forma resumida, el que es deia en aquesta entrada antiga era que parlar sobre el limburguès no era cap tasca senzilla. És una variant germànica parlada a la zona fronterera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya per una població que no supera el milió i mig de parlants.  

Es va comentar, també, que aquesta parla no té cap reconeixement homogeni en un país o altre, de manera que l'únic país dels tres que reconeix el limburguès com a llengua minoritària i així ho recull a la Carta de les Llengües Minoritàries o Minoritzades són els Països Baixos. Aquesta mateixa parla és entesa com un dialecte neerlandès a Bèlgica, i com un dialecte alemany a Alemanya. 

I a Alemanya és on som avui. Concretament a Dusseldorf. A més, sembla ser que el parlar de Dusseldorf té una influència bastant gran de l'alemany de Colònia. Això afegit a que Dusseldorf fa, en certa manera, de límit lingüístic: des de la ciutat cap al sud la llengua que es parla no és la limburguesa sinó l'alemany de Colònia. 

El cas és que actualment la parla de Dusseldorf, considerada un dialecte fràncic de l'alemany a Alemanya, és el que s'asonema un dialecte recessiu. Perd parlants, no és capaç d'atreure'n de nous i cada vegada és present en menys àmbits de la vida quotidiana. Possiblement el reducte més fort de la Düsseldorfer platt són els espectacles de Carnestoltes.