Masadennin (bambara)


Llibre en bambara que m'ha enviat na Dolors,
des d'Igualada a canvi d'un italià fiumà.
(núm 182)

Lewɔn Wɛrɛti tɔgɔ laN bɛ hakɛto ɲini denmisɛnw fɛ, ka d'a kan n ye kitabu in sɛbɛn mɔgɔ kɔrɔba dɔ tɔgɔ la. A kun bɛrɛbɛrɛ ye nin ye: mɔgɔ kɔrɔba in ɲɔgɔnna teri sɛbɛ tɛ n bolo dugukolo in kan. Kun wɛrɛ b'a la: mɔgɔ kɔrɔba in bɛ se ka fɛn bɛɛ faamuya, hali denmisɛnkitabuw. Kun sabanan ye nin ye: mɔgɔ kɔrɔba in sigilen bɛ Faransi, kɔngɔ ni nɛnɛ na. Ni nin kun ninnu si t'a bɔ, n bɛ kitabu in sɛbɛn mɔgɔ kɔrɔba in denmisɛnnama tɔgɔ la. Mɔgɔ kɔrɔba bɛɛ tɛmɛna denmisɛnya tɛ (Nka damadama dɔrɔn de hakili tor'a la). N bɛ n ka jansa yɛlɛma:Lewɔn Wɛrɛti tɔgɔ laA denmisɛnnama

El bambara és una llengua mandé parlada a Mali, Burkina Faso, Gàmbia, Senegal, Mauritània i la Costa d'Ivori per un total de 10 milions de persones. Aquesta llengua és similar al mandinga i al djiula, tant similar que des de la lingüística a vegades es considera que totes tres parles són tres variants d'un mateix idioma. Després de l'ocupació francesa durant el Colonialisme són molts els préstecs que el bambara ha pres del francès. 

Aquest idioma utilitza l'alfabet llatí, amb algunes variacions tal com s'observa en el fragment que acompanya aquest text. Així i tot l'any 1949 sorgí una proposta anomenada N'Ko. Aquesta proposta consisteix en un sistema d'escriptura comú per a totes les llengües mandé. De fet, n'Ko significa jo dic en qualsevol idioma d'aquesta família lingüística. Aquest alfabet actualment ha de competir amb el llatí. Així i tot el mandinga i el djiula, usen aquest alfabet a Guinea i a la Costa d'Ivori. A Mali sembla ser que hi ha una àmplia i activa comunitat bambara que també usa i promociona l'alfabet N'Ko.

El meu nom, amb aquest alfabet, s'escriuria així: ߖߐߙߘߌ i es llegiria de dreta a esquerra.

Ah, i el més important. Aquest llibre és internacionalment famós per ser el primer llibre en representar el petit príncep de color negre i amb els cabells blonds. Més enllà d'això la qualitat del producte no és cap meravella. Diuen que aquest llibre ha estat possible gràcies a un guerriller de Mali que decidí canviar el fusell per una llibreria a Bamako.