 |
| Edició quítxua que m'ha fet bastar na Mertxe (núm 250) |
Leon Werthpaq:Erqekuna panpachawaychis machu runaman kay patara haywarisqaymanta. Chay machu runan aswan munasqay khunpay kay pachapi.Panpachawaychis, kay machu runaqa imaymanatan umanpi hap'in, erqekunapaq patara qelqatapas. Kinsa kutipi panpachawaychis, kay machu runa tiyan Francia suyupi; yarqayta chirita muchuspa. Wayllunatan munan.Sichus chay panpachaykuna mañakusqay mana aypanchu, hina kaqtinqa, jay pataratan haywarini chay machu runa erqellaraq kasqan pachapi. Llapan kuraq runakuna, ñaupaqtaqa erqekuna karanku. (Ichaqa pisillan yuyarinku). Ch'uyanchanin kay haywarikutay:Leon Werthpaq: Erqellaraq kashaqtin
Els quítxua anomenen la seva llengua Runa Simi i vol dir la llengua de l'home. El nombre de parlants que té aquesta llengua ameríndia és semblant al del català: ronda els 10 milions de parlants i es parla per tota la serralada andina, des de Colòmbia, fins l'Argentina (Hi ha alguns recomptes que eleven aquesta xifra fins els 14 milions).
La divisió interna del quítxua és mala de determinar. Hi ha moltes maneres de parlar-lo i això es deu al fet que la llengua forma un contínuum lingüístic en el qual les comunitats quítxua tenen bona comprensió amb les poblacions vesines però a mesura que els parlants són d'àrees més allunyades la comprensió davalla considerablement. Hi ha experts que parlen d'una llengua amb una gran variació interna i hi ha altres lingüistes que es decanten per classificar el quítxua com una família de llengües properes entre sí.
El cas és que el quítxua és la llengua ameríndia amb més parlants de tot el continent americà seguida del guaraní (8 milions) i compta d'estatus legal a diversos països llatinoamericans. És cooficial a tot l'estat juntament amb el castellà a Equador sota el títol de llengua nacional. Els estats de Xile i l'Argentina no han otorgat cap mena de regulació ni estatus oficial a cap de les seues llengües ameríndies, tot i tenir comunitats de parlants importants.
El país on més feina es fa per a la normalització del quítxua és Perú. Just per posar un exemple, el 2016 Perú començà a emetre informatius diaris a la televisió i ràdio públiques. A més a més, els centres de salut del departament de Cusco tenen el deure d'atendre en quítxua a la seva població.
