ܡܠܟܘܢܐ ܙܥܘܪܐ "Malkuno Zcuro" (arameu)

Llibre en arameu. Rara avis.
(núm 254)



L'arameu és una llengua semítica mil·lenària (es parla de llengua arameua a partir del segle XII aC) parlada encara avui al Pròxim Orient per aproximadament mig milió de persones. És parlada a bastants països: Armènia, Azerbaidjan, Síria, Israel, etcètera. Aquesta llengua, emparentada amb l'àrab i amb l'hebreu forma part de la branca de les llengües semítiques i fou l'idioma parlat per Jesús i amb la que estan escrits els textos més antics conservats de la Bíblia.

Aquesta llengua és parlada per minories ètniques del Pròxim Orient, entre les quals destaquen els assiris i els caldeus. L'expansió màxima que tingué aquest idioma anava, d'orient a occident des del riu Tigris, a Iraq, fins la costa mediterrània; i de nord a sud des de Turquia fins les portes d'Aràbia.

Actualment l'arameu ha passat de ser la llengua més parlada d'Orient Pròxim a estar en greu perill d'extinció. Avui en dia a aquesta regió del món la llengua principal és l'àrab. Tot i així l'arameu encara és força important en àmbits com el literari i el litúrgic. Litúrgia perquè és una llengua usada entre les comunitats cristianes i també en alguns ritus jueus.

El que ha delmat més aquesta llengua han estat els conflictes bèl·lics que han sacsejat tot Pròxim Orient durant els dos darrers segles. Per mor d'aquestes lídies la comunitat arameua s'ha dispersat arreu del món posant en perill la continuïtat de la llengua. A Síria és habitual veure que aquesta llengua és anomenada siríac (vegeu-ne el Petit príncep equivalent: ܐܡܝܪܐ ܙܥܘܪܐ "Amiro Zcuro"). Al ser una llengua tan antiga l'evolució interna que ha anat tenint durant mil·lenis ha derivat en que a l'actualitat quan es parla d'arameu toqui parlar, en realitat de diverses llengües aramees entre les quals hi ha el siríac, el mandeu, el turoyo i l'arameu occidental. Hi havia dues altres llengües aramees que eren el Mhlaso i el Bijil. Els últims parlants d'aquestes dues llengües van morir el 1998. La intercomprensió entre totes aquestes llengües és mútua car són parles molt properes encara avui. 

Al final de l'entrada pot escoltar-se un cant litúrgic de l'església maronita en arameu.