Amb aquest exemplar comença la meua col·lecció de llengües romàniques sota l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry Le Petit Prince. Aquest primer exemplar és en vènet, llengua que sortosament vaig tenir ocasió de sentir quan, abans del nadal de 2012, uns companys de filologia i jo viatjàrem a Venècia. A la ciutat sentíem sobretot italià però poguérem fixar-nos que tot i així eren molt zelosos amb el seu parlar i sovent a banda de parlar-nos en italià ens deien: mirau, això en venecià es diu així. On sí el sentírem en tota la seua esplendor va ser a les illes que envolten Venècia, especialment a Burano.
A Léon Werth.
Ghe domando scuxa ai puteli de verghe dedicà sto libro a na persona sto libro a na persona granda. Gò na scuza bòna: sta persona granda la xe el pì caro amigo ke gapia al mòndo. Gò n'altra scuxa: sta persona granda la pole capire tuto, anca i libri pai puteli. E gò anca na tersa scuxa: sta persona granda la vive inte Kela parte dela Francia ke la patise fame e fredo. La ga propio bisogno de èsar consolà. Se tute ste scuze no le bastase, elora ghe dedico sto libro al putelo ke na volta xe stà sta persona granda. Tute le persone grande le xe stae na volta dei puteli. (Me poke de lore sin ricorda). Elora canbio la me dedica:
A Léon Werth,
cuando ke el xera un putelo picinin
El vènet és parlat per més de 2 milions de persones:
