 |
| núm 380 |
Edició mexicana de l'any 1966 publicada per l'editorial Diana SA a Mèxic. El seu traductor va ser José María Francés i val la pena destacar-ne un parell de detalls estilístics. Primerament val la pena deturar-se un segon i observar-ne el títol ja que crida l'atenció no veure-hi l'omnipresent El principito entre totes les infinites versions castellanes. Aquesta tria, per a mi molt encertada, va més acord amb la versió original francesa i ofereix a aquesta obra un títol més universal si el comparam amb d'altres llengües internacionals:
Le petit prince (francès)
El petit príncep (català)
Il piccolo principe (italià)
De kleine Prince (alemany)
The Little Prince (anglès)
Un altre element interessant és la tria de la portada. Per a aquest exemplar mexicà l'editorial, en comptes de decantar-se per un principet en el seu asteroide, va preferir una imatge amb tonalitats càlides, amb les dunes del desert i un sol taronja amb rajos molt marcats. És una portada capaç de llevar el fred a qualsevol només d'una mirada en un dia de fred hivernal.
El desert, que perfectament podria haver estat el de Sonora i no el del Sàhara, juntament amb l'elecció del vestuari que porta el protagonista de la portada, i això ja és més subjectiu, fan que hi vegi un aire mexicà subtil però molt present alhora. Verd, blanc i vermell, com la bandera de Mèxic. A part, el petit príncep, en aquesta imatge sabre en mà i jaqueta verdiroja vesteix com la infanteria mexicana que s'enfrontà als Estats Units al segle XIX.
