Fa temps que estic buscant la versió asturiana d'aquest llibre però és pràcticament impossible. Està exhaurit i no hi ha notícies de que estiguin interessats en reeditar-lo, almenys per ara. Així i tot, he trobat el Petit Príncep en lleonès.
Aquest dialecte del lleonès, asturià o astur-lleonès és parlat per unes 25.000 persones i concretament està traduït al lleonès que es parla a la comarca de la Cabrera, a Lleó.
Va ser una iniciativa molt interessant portada a terme entre el 2000 i el 2001 on diverses associacions locals, junt amb l'Aula de Cultura Cabreiresa iniciaren aquesta traducció que la portaren a terme pels estudiants que llavors hi havia a l'Aula.
Una cosa curiosa de destacar és que l'astur-lleonès és, junt amb el català, l'única llengua que palatitza les [l] a inici de mot, o dit en un llenguatge que tothom puga entendre'l, són les dues llengües que de forma generalitzada diuen lleó o llión en comptes de leó o león; diuen llibre/llibru en comptes de libre/libru, etc. Hi ha un dialecte aragonès que també ho fa, el benasquès. El cas d'aquest dialecte aragonès s'explica pel fet d'estar situat a la Ribagorça, que és una zona de transició entre el català i l'aragonès.
I així és comença aquest llibre:
A Léon Werth
Pido perdón a los ñiños por dedicar este llibru a una presona mayor. Tengo una buena catrapuesta: esta presona mayor ye'l meyor amigu que tengo ño mundu. Y tengo outra catrapuesta: esta presona mayor vive en Francia, onde tien fame y frieu. Tien ñecesidá de que lu consuelen. Si todas estas catrapuestas nu bastan, quiero nestoncias dedicar este llibru al ñiñu que foi denantias esta presona mayor. Tódalas presonas mayores foron en primer llugar ñiños (pero poucas d'eillas lu amientan). Asina qu'axeito la mía dedicatoria:
A León Werth, cuando él yiera un rapacicu.
L'evolució de l'asturià a la Península Ibèrica, i també de les altres llengües ibèriques:
L'evolució de l'asturià a la Península Ibèrica, i també de les altres llengües ibèriques:
