Gistwar Ti-Prens (crioll de Maurici)


Edició en crioll de les illes Maurici de l'editorial Tinterfass

Pou Leon Werth
Bann zanfan pardonn mwa si mo pe dedie sa liv la pou enn gran dimoun. Mo exkiz li extra: sa gran dimoun la, limem mo meyer kamwad lor sa later la. Mo ena enn deziem rezon: sa gran dimoun la li konpran gordonn net; li mem konpran liv pou zanfan. Mo trwaziem rezon se ki sa gran dimoun la li viv dan Lfrans kot li gagn fen ek fre. Mo bizen konsol li. Si mo exkiz ek rezon mank zepis, les mo dedie sa liv la pou sa zanfan ki sa misie la ti ete kan li ti zanfan. Tou bann gran dimoun, yer zot ti bann zanfan me malsans zot bliye. Alor les mo sanz dedikas la:
Pou Leon Werh
kan li ti enn ti garson.

Le illes Maurici són unes illetes que hi ha més enllà, mar endins, de Madagascar, a l'oceà Índic. Aquest arxipèlag havia format part de França durant el Colonialisme i en ser que hi introduiren el francès s'hi desenvolupà una llengua criolla que avui en dia és la lingua franca utilitzada en aquest racó del món juntament amb el francès i l'anglès. És conegut i parlat per tots els estaments socials de les illes Maurici però els actes oficials acostumen a resoldre's amb una mescla d'anglès i de francès.

El seu lèxic és principalment d'origen francès, tot i que té alguns préstecs de l'anglès i del portuguès. Els nivells més profunds de la llengua segueixen la sintaxi de les llengües de la població nativa abans de ser substituïdes per aquest crioll.


El crioll mauricià té uns 800.000 parlants: