 |
| edició de Le Petit Prince en extremeny traduïda i entregada per n'Antòniu Garrido. |
A Léon WerthPíu perdón a los niñus pol habel dedicaú esti libru a una presona mayol. Estoi desimíu con una desculpa seria: esta presona mayol es el mejol amigu que tengu en to'l mundu. Tengu otra desculpa: esta presona mayol es escapá de tomal a tranquiju toínu, mesmamenti los librus jechus pa nenis. Tengu una tercel desculpa: esta presona mayol vivi en Francia ondi sufri jambri y fríu. Tieni verdaéra nesecidá de sel consoláu. Si toas estas desculpas nu arrejundin totalmenti, quedríe dedical esti libru al niñu que jue antañu esta presona mayol. To las presonas mayoris han emprecipiáu siendu niñus. (Peru mu poquinus s'arrecuerdan). Asina, qu'apañu la mi dedicaúra:A Léon Werthcuandu era muchachinu.
Extremeny. Aquest és un llibre amb el qual començava a fer-me a la idea que mai l'aconseguiria. Mesos passats vaig estar telefonant a diverses llibreries d'arreu de Càceres per saber si era possible aconseguir-lo però o bé em donaven llargues o directament la resposta era negativa. En algunes ocasions fins i tot estic en la idea que ni manco sabien que existís una versió de Le Petit Prince en extremeny, que és un parlar de transició entre l'asturlleonès i el castellà que es parla al nord de Càceres de la qual Plasència és la ciutat més important.
S'estima que aquesta parla té uns 200.000 parlants, part d'ells distribuïts al sud de Salamanca, a la zona limítrofa amb Càceres. L'extremeny té una salut lingüística qüestionable. Hi ha un transvasament de parlants d'extremeny al castellà que en dificulten la transmissió intergeneracional a la vegada que no gaudeix d'un estatus de prestigi ni té cap tipus de reconeixement a nivell oficial per part de les institucions.
Algunes particularitats destacables de l'extremeny són la palatalització d'algunes L en posició inicial, tot i que en molt menor volum que l'asturià. Per exemple: Lludia (llevat) però diuen luna i no lluna com fa l'asturià. Després, i és el que més em crida l'atenció, hi ha una tendència molt forta a tancar vocals àtones en posició final de paraula de manera que les -o esdevenen -u i les -e es realitzen com a -i. Per exemple prencipinu (on a més s'ha produït una dissimilació en la i/e de la síl·laba inicial) en comptes de principino. Aquesta vacil·lació entre i/e en posició àtona és habitual en l'asturlleonès, que varia en tots els títols de Le Petit Prince editats: El Principín (asturià), El Prencipicu (lleonès), L Princepico (mirandès) o El Prencipinu (extremeny).
Si desitjau saber més de l'extremeny i llegir-lo en tota la seua esplendor enllaç a continuació un parell de blogs escrits pel traductor d'aquest llibre:
