El Principín (asturià)

Edició en asturià. Regal de na Maite Ferrer. Gràcies!

A Leon Werth

A los neños pído-yos que me perdonen por ufiertar esti llibru a una persona mayor. Teo una bona sida: esta persona mayor ye'l meyor amigu que tengo en mundu. Teo otra sida: esta persona mayor pue entendelo too; mesmamente llibros pa neños. Teo una tercera sida: esta persona mayor vive en Francia, onde tien fame y fríu. Fai-y falta que lu consuelen dafechu. Si toes estes disculpes nun foren abondo, entós dedíco-y esti llibru al neñu qu'esta persona mayor foi n'otres dómines. Toles persones mayores foron neños enantes. (Mas son poques les que s'alcuerden d'ello). Pongo, entós, al dreches, la mio ufierta:

A Leon Werth,

cuando yera neñu.

Alabat siga Déu! Finalment després de molt de temps, i gràcies a una gran col·leccionista i enamorada de Le Petit Prince, na Maite Ferrer, he aconseguit afegir la versió asturiana d'aquest llibre a la meua col·lecció. És un llibre que potser ara no és massa mal de trobar perquè l'han reeditat recentment però que quan vaig començar la col·lecció, estava exhaurit des de feia temps i no se sabia si el reeditarien o no. Saber això va fer que passàs a estar doblement triplement interessat en aconseguir-lo. 

Durant aquests anys, buscant-lo, he anat trobant altres traduccions en astur-lleonès com per exemple la versió mirandesa L Princepico o la lleonesa El Prencipicu. Existeix també, exhaurida des de fa prop de 15 anys, una versió en extremeny anomenada El Prencipinu que per atzars de la vida, n'Antòniu Garrido, el traductor, m'ha escrit per enviar-me'n un que arribarà pròximament. De colp acabaré tenint un exemplar de cada traducció que s'ha fet a l'astur-lleonès, després que hagués perdut tota esperança. No toc de peus a terra.

I és que l'asturlleonès (mal conegut com a bable a Astúries) és, al meu entendre, la llengua més maltractada de tota Espanya. No només ha estat desplaçada a zones rurals i s'ha cuidat trencar la transmissió intergeneracional de la llengua, com també succeeix amb l'aragonès; sinó que per ficar més llenya al foc és una llengua que ha estat gestionada de manera molt diferent a cada un dels territoris on es parla (Astúries, Cantàbria, Lleó, Miranda do Douro i Càceres) de manera que en alguns punts gaudeix de cert reconeixement legal, com ocorre a Miranda o a Astúries i a altres indrets pateix de la indiferència més absoluta per part de l'administració, com passa a Lleó, Cantàbria o Càceres.

L'asturià té a Astúries uns 550.000 parlants i l'asturlleonès, en el seu conjunt supera els 600.000 parlants.