 |
| Edició en vènet de Fiume que m'ha enviat na Tea (núm 177) |
Per el Léon Werth
Ghe domando perdon ale crature perché ghe go dedicà sto libro a un grande. Mi me scuʃo: sto grande xe 'l più bon amico che go in sto mondo. Go anca un'altra scuʃa: sto grande 'l abita in Francia e 'l ga fame e ghe xe fredo. Ghe ocore che qualchedun lo consoli. Se tute ste scuʃe no xe abastanza, alora ghe dedico sto libro ala cratura che sto grande era una volta. Tuti i grandi i era crature (ma pochi i se ricorda). Alora la fazo mejo la mia dedica:
Per el Léon Werth
co 'l era ancora una cratura.
Amb el vènet de Fiume som davant d'un testimoni de la Romània vella que se'n va. Sembla ser que les velles parles llatines estan comdemnades a desaparèixer al Bàlitc substituïdes per les llengües eslaves que les rodegen.
Aquest estiu he estat escrivint-me amb una dona de Fiume (actualment Rijeka), na Tea. Aquesta ciutat temps ha fou italiana i durant segles estigué molt influïda per Venècia. És d'aquesta manera que la llengua habitual d'aquesta ciutat, com de tantes altres arreu d'Ístria i Dalmàcia, era el venecià. I encara el parlen a Fiume, tot i que no els jóvens. Segons m'explicava la dona amb qui m'escrivia, que és qui em féu arribar aquest llibre que avui present aquí, el dialetto fiumano se sent als geriàtrics i als clubs de jubilats. La gent de mitjana edat l'entén i el sap parlar però no té l'hàbit d'usar-lo i això n'agreuja les minces possibilitats de supervivència per aquesta traça de llatinitat a Croàcia.
Na Tea m'explicà que aquest llibre ha estat editat i dut endavant amb la voluntat de mostrar la llengua al món, de fer-se visibles i de poder ajudar a que la flama de la llengua perduri, almenys una mica més, en aquesta ciutat istriota. El vènet, però, no només perdura a Cràcia en aquesta ciutat costanera, és present també a altres poblacions de la mateixa península com per exemple Rovigno o Cres.
El dialecte és interessant. És completament comprensible per qualsevol parlant d'italià, i ja no diguem de vènet. L'ortografia ha estat regulada seguint les indicacions de la Società di Studi Fiumani que el 2007 publicaren un diccionari del dialecte fiumà.
