 |
| Reedició de 1990 en amazic tamasheq (núm 280) |
Aquest és un llibre molt especial. És una edició en la llengua i alfabet amazic de la nació tuareg. No es tracta de l'edició original, numerada, de 1958 però sí de la seva reimpressió de 1990. Aquesta reproducció és la primera que es feu i és en disseny, materials i dimensions, igual a l'original. Just té una diferència. Aquesta reedició no està numerada i no hi apareix l'escrit "Imprimerie Nationale de France".
El nom del títol no significa literalment El petit príncep sinó que Agg et'tébel en amazic tamasheq ve a dir el fill del Tambor i es diu d'aquell que té dret a l'herència. Entre els tuaregs la reialesa és electiva i per tant, la paraula príncep o el concepte de successió, no existeix.
Tal com s'observa a les fotografies, està escrit amb l'alfabet tradicional amazic, el tifinag. De fet, aquest llibre ha estat el primer en ser imprès utilitzant aquest alfabet en tota la història. Els tuaregs han estat l'únic poble amazic que han seguit usant sense treva aquest alfabet, l'únic veritablement propi del nord d'Àfrica i hereu de l'alfabet fenici. De fet, Maria Josep Estanyol, professora de fenici a la Universitat de Barcelona, sospita que hi ha una relació directa entre l'antic fenici de Cartago i la llengua del Poble lliure (que és el que vol dir amazic).
La llengua del llibre és l'amazic tamasheq de l'Hoggar o Tamahaq. Es tracta d'un manuscrit imprès. Cal tenir present que fins l'ús generalitzat dels ordinadors no existien màquines d'escriure ni impremtes que usessin l'alfabet tifinag. Davant d'aquest contratemps la solució era clara, si no es pot mecanografiar, s'escriu a mà. I tant els dibuixos com el text són fetes pel traductor.
Tal com s'observa a les fotografies, està escrit amb l'alfabet tradicional amazic, el tifinag. De fet, aquest llibre ha estat el primer en ser imprès utilitzant aquest alfabet en tota la història. Els tuaregs han estat l'únic poble amazic que han seguit usant sense treva aquest alfabet, l'únic veritablement propi del nord d'Àfrica i hereu de l'alfabet fenici. De fet, Maria Josep Estanyol, professora de fenici a la Universitat de Barcelona, sospita que hi ha una relació directa entre l'antic fenici de Cartago i la llengua del Poble lliure (que és el que vol dir amazic).
La llengua del llibre és l'amazic tamasheq de l'Hoggar o Tamahaq. Es tracta d'un manuscrit imprès. Cal tenir present que fins l'ús generalitzat dels ordinadors no existien màquines d'escriure ni impremtes que usessin l'alfabet tifinag. Davant d'aquest contratemps la solució era clara, si no es pot mecanografiar, s'escriu a mà. I tant els dibuixos com el text són fetes pel traductor.
Aquest projecte va veure la llum gràcies a una dona excepcional, Micheline Moishan (1897 - 1983). Aquesta dona, establerta a Tamanrasset, Algèria, va idear la traducció d'aquesta obra pel simple fet de ser el leu llibre preferit d'Antoine de Saint-Exupéry, a qui conegué personalment. El projecte durà tres anys. M.Moishan, coneguda com "Tante Miche", va mantenir una relació epistolar amb la mare de Saint-Exupéry mentre va estar treballant amb aquest llibre tant especial per a Moishan.
De fet, Micheline Moishan estimà profundament el poble Tuareg a qui dedicà la seva vida. La filosofia i la manera de pensar que es desprèn d'aquest llibre li recordava moltíssim a la manera de raonar dels tuareg i Moishan sovint comparà el planeta del petit príncep amb l'Hoggar.
Tot i ser la impulsora d'aquesta obra Micheline Moishan, qui es posà la ploma a la mà i la traduí va ser Ghabd el-Kadar agg el-Hadj Akhmed, que era l'intèrpret de la zona on vivia Moishan. A tot això hi col·laboraren també dues dones tuaregs, na Demla Ould Ehsu i na Fàtima Ould Bouketta.
El llibre és incomplet, li manquen alguns capítols centrals. En part això es deu a la dificultat que representava el poder llegir textos llargs amb l'alfabet tifinag, que no té vocals. A part, en la llengua amazic hi faltaven moltes paraules que apareixien en francès al llibre. Tot i així, la manca d'alguns capítols, concretament els centrals relatius a les postes de Sol i potser algun altre, és un detall menor, aquest.
L'obra s'edità a París l'any 1958 i encarregada per la "Organisation Commune des Régions Sahariennes". Quan Micheline Moishan morí el 24 de juny de 1983 va ser enterrada al cementiri cristià de Tamanrasset.
De fet, Micheline Moishan estimà profundament el poble Tuareg a qui dedicà la seva vida. La filosofia i la manera de pensar que es desprèn d'aquest llibre li recordava moltíssim a la manera de raonar dels tuareg i Moishan sovint comparà el planeta del petit príncep amb l'Hoggar.
Tot i ser la impulsora d'aquesta obra Micheline Moishan, qui es posà la ploma a la mà i la traduí va ser Ghabd el-Kadar agg el-Hadj Akhmed, que era l'intèrpret de la zona on vivia Moishan. A tot això hi col·laboraren també dues dones tuaregs, na Demla Ould Ehsu i na Fàtima Ould Bouketta.
El llibre és incomplet, li manquen alguns capítols centrals. En part això es deu a la dificultat que representava el poder llegir textos llargs amb l'alfabet tifinag, que no té vocals. A part, en la llengua amazic hi faltaven moltes paraules que apareixien en francès al llibre. Tot i així, la manca d'alguns capítols, concretament els centrals relatius a les postes de Sol i potser algun altre, és un detall menor, aquest.
L'obra s'edità a París l'any 1958 i encarregada per la "Organisation Commune des Régions Sahariennes". Quan Micheline Moishan morí el 24 de juny de 1983 va ser enterrada al cementiri cristià de Tamanrasset.
El més curiós i sorprenent d'aquesta edició privada que va fer Ghabd el-Kadar, és el disseny. Un llibre tamany A4 amb unes cobertes de cartó i lligat amb un cordill de seda. El llibre, quan es fulleja sembla fràgil però es nota que està fet a prova del desert. Paper gruixut i que, si pel que fos es deslligués, pot recompondre's en qüestió de minuts.
De l'amazic com a llengua ja en vaig parlar vastament a l'entrada d'un llibre molt més modern també escrit en amazic, en l'estàndard acordat pel Marroc i Algèria. Una edició que, tot i ser actual, també ha estat impresa a partir d'un text manuscrit i és d'un tamany considerable en relació amb la resta de llibres de la col·lecció (ⴰⴳⵍⴷⵓⵏ ⴰⵎⵥⵢⴰⵏ).
 |
| Imatge extreta de Mergueeze.info en la que s'hi veu una manifestació de tuaregs a Tamanrasset (Algèria) en la que s'hi observa una pancarta escrita en amazic i alfabet tifinag. |
