 |
| Edició en quítxua cusqueny. Regal d'en Juan Carlos Castañeda (núm 322) |
Aquest llibre va creuar l'Atlàntic a dins d'un paquet ple de llibres idèntics. El paquet sembla ser que cridà l'atenció de la guàrdia duanera, que els paregué sospitós i el sotmeteren al test del punxó. En veure que el punxó havia sortit net, el paquet seguí el seu recorregut natural, i fins aquí. El resultat és que tenc un llibre que ha superat un test antidroga de la duana peruana i que, com a marca de guerra té un forat al llom. Aquest exemplar sí que és únic, i el que segurament per molts podria ser un emperò important, per a mi li dona un valor afegit.
Pel que fa a la parla del llibre, el quítxua de Cusco, és una varietat del quítxua meridional. Sembla ser que el quítxua és una macrollengua que no sempre és del tot intel·ligible entre parlants de varietats molt allunyades i per això es parla de quítxues septentrional i meridional. Bé, aquesta varietat del quítxua té més d'un milió i mig de parlants i és la variant que fa, alhora, d'estàndard al Perú. És el model de llengua que elegí l'Acadèmia Major de la Llengua Quítxua (Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur).
Sí algú està interessat en aprendre el quítxua, a continuació hi ha enllaçada una gramàtica.
