 |
| Gràcies Probst per aquest esplèndid regal (núm 363) |
El sondanès és una llengua austronèsica del grup malaiopolinèsic i es parla a l'illa de Java, concretament al terç més occidental de l'illa. És parlat per uns 30 milions de persones i té un reconeixement mínim a la regió on es parla per part de l'administració local. Tot i amb això segueix sent una de les llengües minoritzades amb més parlants de món. És més, la llengua ha quedat relegada a la ruralia i té nombroses semblances amb el javanès, que és la llengua oficial de l'illa a part de ser la més parlada.
Al llarg de la història el sondanès ha usat diversos sistemes d'escriptura. Els textos més antics usen una variant del devanagari, l'alfabet hindi. Entre els segles XIV i XVIII es va desenvolupar un sistema propi d'escriptura, un alfabet particular per al sondanès que ells anomenen aksara sunda i va substituir completament el devanagari. Tot i així amb l'arribada de l'Islam a l'illa arribà també l'escriptura Pegon, que és l'alfabet àrab adaptat per a l'escriptura del javanès i el sondanès. Actualment aquesta escriptura és la utilitzada per als oficis religiosos, però no en la vida quotidiana. De fet, en el dia a dia l'alfabet més usat és el llatí que arribà juntament amb els europeus i arraconà a un marge les escriptures autòctones. Actualment, però, des de les institucions culturals sondaneses es promou l'ús de l'alfabet sondanès, el que s'usà des del segle XIV fins l'arribada dels europeus a l'illa.
Aquesta versió d'El petit príncep en sondanès està escrit amb els dos alfabets. Cada pàgina té el text en dues columnes, una amb un alfabet i l'altra amb l'altre.
