Edició en blavencià de l'editorial CreateSpace Independent Publishing Platform
A Leon Werth
Demane perdó als chiquets per haver dedicat este llibre a una persona major. Tinc una excusa séria: esta persona major és el millor amic que tinc en el món. Tinc una atra excusa: esta persona major pot comprendre tot, fins als llibres per a chiquets. Tinc una tercera excusa: esta persona major viu en França, on té fam i fret. Té verdadera necessitat de consol. Si totes estes excuses no varen ser prou, vullc dedicar este llibre al chiquet que va ser en un atre temps esta persona major. Totes les persones majors han segut primer chiquets (pero pocs ho recorden). Corrigc, puix, la meua dedicatòria:
A Leon Werth
Quan era chiquet
Estic a l'espera de rebre l'edició en valencià que edità l'any 2007 el col·leccionista de Petits prínceps Jaume Arbonès. Mentre, i a mode de divertiment, o d'exemplar bizarre, vaig trobar aquesta edició en valencià editada l'any 2015 a través d'una editorial d'internet escrita seguint el model de llengua defensat a les normes del Puig.
A la primera plana del llibre hi ha una nota aclaratòria escrita pel traductor que justifica la raó per la qual s'ha utilitzat aquest sistema ortogràfic. Les seues justificacions són les següents: les normes del Puig va ser la primera normativa acceptada per la Generalitat Valenciana i és l'única forma genuïna per al valencià ja que les normes de Castelló (normativa acceptada i aprovada de forma unànime per totes les institucions valencianes i l'àmplia majoria de valencians) prefereixen les formes catalanes en detriment del valencià. Tot plegat, a parer meu, bastant discutible.
De tota manera he de confessar que creia que seria una versió ortogràfica més aberrant del que és en realitat. És ver que és una ortografia castellanitzada però, per exemple, no utilitza la ñ sinó que utlitza, al menys al llibre, la forma ny. És una ortografia secessionista i té algunes irregularitats que grinyolen a la vista però així i tot, aparentment és més coherent del que hauria pogut pensar mai.
Ara bé, si us fixau amb la portada fotografiada, el títol es veu pixelat. Idò bé, és la millor imatge del llibre. Totes les aquarel·les que apareixen a l'interior estan molt, moltíssem pixelades. Es nota molt com han estat escanejades d'algun altre llibre i no s'han esmerat mica en corregir-les. Les aquarel·les són una veritable animalada i l'enquadernació té els fulls aferrats amb una pega que, només fullejar el llibre un ja tem perquè no caiguin les pàgines, detall que m'ha sabut greu. Cap editor deu desitjar aquest resultat final. Així i tot consider que és una vertadera peça de col·leccionista que si se'n té oportunitat convé adquirir.
PS: Deman excuses si hi ha faltes d'ortografia, escric amb la tauleta des d'un teclat al qual li cauen les tecles.
