 |
| edició en tàtar (any 2000) |
Des de fa uns mesos la idea de creuar Àsia en tren està agafant força sota els noms de transiberià i transmongolià. Com a bon col·leccionista, tenc la intenció de fer-me amb un Petit príncep amb cadascuna de les llengües dels països que visiti. En principi parlam d'un exemplar en rus, d'un altre en xinès, i d'un tercer en mongol.
Ara bé, arribats en aquest punt és quan la cosa es complica. Tan grossa com és Rússia, no només s'hi parla el rus. Amb el tren passarem per territoris amb altres parles. Volem passar per Kazan, ciutat que es troba als peus del riu Volga i que és capital de la república autònoma del Tataristan. Allà hi parlen el tàtar.Нәни Принц és com es diu el llibre en tàtar i a l'any 2000 va ser reeditat amb l'isbn 5-7761-0842-X.
Aquest exemplar en qüestió serà mal de caçar, però el llibre realment fugisser és la traducció al buriat, llengua parlada a la república autònoma de Buriàtia. Aquesta altra regió és ben bé enmig del cor de Sibèria, a ponent del llac Baikal i fa frontera amb Mongòlia. A la seua capital, Ulan Ude, és on farem el transbord per canviar de línia ferroviària i començar, així, el transmongolià. Només existeix una sola edició del Petit príncep en buriat, i és de l'any 1979. No té isbn i es presenta com a una peça molt mala d'aconseguir, Бишыхан хан тайжа és com es diu el llibre. Aquesta edició és una de tantes rara avis que existeixen en aquesta col·lecció.
Encara falta poc més d'un any perquè puguem pujar al tren que ens portarà a Moscou però la caça de l'edició buriata del Petit príncep ja està en marxa i se la busca dead or alive.
 |
| edició en buriat (1979) |
Com que, per ara, d'aquests llibres tot el que en tenc són imatges, aquestes que poden veure's a continuació pertanyen a l'edició tàtara de l'any 2000:
 |
| guarda frontal |
 |
| guarda posterior |
 |
| portada |
 |
| l'astrònom |
 |
| l'eixida des de B-612 |
 |
| els elefants |
