 |
| Edició valenciana a càrrec de Jaume Arbonès |
A Léon Werth
Demane perdó als xiquets per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que he tingut. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran pot comprendre-ho tot, fins i tot els llibres per a xiquets. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on té fam i fred. Necessita molt que el consolen. Si no n'hi ha prou amb aquestes excuses, vull dedicar aquest llibre al xiquet que fou en un altre temps aquesta persona gran. Totes les persones grans han estat primer xiquets (però poques se'n recorden). Corregesc així la dedicatòria:
A Léon Werth
quan era un xiquet.
Després de més d'un mes d'espera i de més de quatre anys de recerca l'edició valenciana d'aquest llibre ha arribat per quedar-se a la meua col·lecció. Va ser editat l'any 2007, essent la segona traducció que corria a càrrec de Jaume Arbonès (la primera fou l'any 2005, en aranès, Eth Petit Prince, a dia d'avui impossible de trobar, tot i que seguesc buscant-la incansablement). Aquest exemplar en qüestió l'he trobat exposat a les infinites prestatgeries digitals de l'ebay alemany i ha arribat a casa un mes més tard del que estava previst ja que, sembla ser, es perdé o quedà blocat a alguna oficina de Correus entre Trebur, al costat de Frankfurt, i Formentera.
En gran part vaig començar aquesta col·lecció per mor d'aquest llibre i per les nits de cerveses que feia, d'estudiant, al Centre Artesà Tradicionàrius juntament amb amics com Ferriol Macip o Manel Zabala. A ells els dec aquesta prestatgeria ocupada d'estrelles, planetes, raboses, roses i boes que mengen elefants. I això que no és, ni de lluny, el meu llibre preferit, però sí que abraça la meua passió preferida: les llengües i les cultures.
En gran part vaig començar aquesta col·lecció per mor d'aquest llibre i per les nits de cerveses que feia, d'estudiant, al Centre Artesà Tradicionàrius juntament amb amics com Ferriol Macip o Manel Zabala. A ells els dec aquesta prestatgeria ocupada d'estrelles, planetes, raboses, roses i boes que mengen elefants. I això que no és, ni de lluny, el meu llibre preferit, però sí que abraça la meua passió preferida: les llengües i les cultures.
Pel que fa a l'edició, quan vaig descobrir l'existència d'aquesta traducció del Petit príncep estudiava a Barcelona i vivia a Horta. Tenia una companya de pis valenciana que, quan li ho vaig comentar, s'estranyà que el títol no fos El príncep xicotet (o xicotiu, digué). Avui que he pogut fullejar-lo, segurament també s'hagués estranyat de veure que el llibre fa servir els demostratius aquest/aquesta en comptes dels equivalents valencians este/esta. Per la meua part m'ha sabut greu que no estigués més influenciat pel valencià central ja que imaginava que, a l'hora de traduir-lo, haurien fet servir el pretèrit perfet simple, i no la variant perifràstica, ja que en aquella terra gaudeix de molta vivor, aquest temps verbal. Així i tot és una edició més que acceptable i decent, tant per l'escriptura com per la qualitat de l'enquadernació i de les aquarel·les, totes elles en color.
