 |
| Edició en salentí (dialecte sicilià de Salento) de l'editorial Tintenfass. Tirada inicial: 600 exemplars |
A Leone Werth
Vui piccínni cumpiatítimi ci gghiú dedicatu štu libbru a nnu crištianu cranni, la scusánti eti bbona, štu crištianu cranni eti l'amicu mia cchiú mmegghíu, lu mégghiu allu munnu, ni tegnu puru nn'otra, štu crištianu capesci tutti cosi puru li libbri ti li piccinni e tegnu nna terza scusanti, štu crištianu jauta alla Francia, pati la fami e puru lu friddu e tteni assái bbisuégnu ti ncunúnu cu llu cunforta e ci tutti šti scusi nonci bbáštunu allora gghié dedicari štu libbru allu piccinnu ca štu crištianu fou nna vota, tutti li crištiani cranni onu štati puru loru vagnúni, ma sraca picca però si ni ricòrdunu, pirdénni vogghié ccángiu la dedica mia:
A Leone Werth,
quann'éra vagnòni.
 |
| Zona de Salento |
El salentí, amb devers 1.500.000 parlants, és el dialecte sicilià parlat a la part meridional de Puglia i a Salent. No està regulat per cap acadèmia ni gaudeix tampoc de cap estatus d'oficialitat. Si algú ho desitja pot comparar aquest fragment del llibre amb el mateix bocí escrit en sicilià ací, fent clic a l'enllaç que porta a U Principinu.
Pot observar-se que el sicilià i el salentí, escrits, s'assemblen molt, tot i haver-hi algunes diferències gràfiques que potser responen a diferències fonètiques de la llengua. Així i tot pot dir-se que les dues variants de l'idioma presenten dues codificacions molt aparegudes, cosa que és molt positiva per a la llengua i per a la "interllegibilitat" entre els parlants. Pel que fa al lèxic vull destacar l'ús de cristià com a sinònim de persona. Aquest mateix significat el trobam també en el diccionari català valencià balear d'Alcover i Moll.
Vegem-ho:
