 |
| Edició en peitoví - saintongès (o parlanjhe) d'Éditions des Regionalismes |
A Léon Werth
I demande pardun aus draules d'avér ofri quou livre a ine grande prsoune. I ae ine boune esçhuse: quéle grande prsoune ét le mellour amic qu'i ae au munde. I ae ine àutre esçhuse: quéle grande prsoune pet tot cunprendre, ménme lés livres pr lés draules. I ae ine traesiaeme esçhuse: quéle grande prsoune rechte en France voure qu'al at fém é fréd. Pi al at bén de besén d'étre recunsolàie. Si totes qués esçhuses bastant poet, i vau bén ofri quou livre au draule qu'étét, d'àutrefés, quéle grande prsoune. Totes lés grandes prsounes avant d'abord étai daus draules. (Mé pa ghére entrmi zéles s'en rememnbrant). I chanjhe dun moun ofrentàu:
A Léon Werth
Quoure que l'étet in petit ga.
En primer primeríssim lloc vull agrair al CAOC (el Centre d'Agermanament Occitano Català) que m'hagin fet bastar aquest llibre des de les seues oficines a Barcelona. Tot i no sempre coincidir el CAOC i jo és ver que han format un capítol molt important durant la meua estada a Catalunya, on hi he tengut el plaer de conèixer n'Enric Garriga i especialment en Ferriol Macip i en Manel Zabala, grans tertulians i millors bevedors i companys de barra tots dos. De fet, aquesta col·lecció que duc a terme, i es reflecteix en aquest illegit blog, està inspirada per ells dos, també col·leccionistes de Le Petit Prince i grans amants del patrimoni lingüístic del món. I gràcies a en Zabala altra vegada, que és qui em va posar al corrent de l'existència d'aquest exemplar.
El parlanjhe és una llengua d'oïl com ho són també el galó, el normand o el picard. És parlat a la franja costanera que hi ha entre Bretanya i Gascunya. La ciutat més destacable de la zona d'aquesta parla és Peiteu (Poitiers en francès). Etnologhe engloba aquesta parla dins dels dialectes francesos, considerant totes les llengües d'oïl dialectes d'un mateix idioma, igual que ocorre amb les llengües d'oc, que s'engloben totes dins de l'idioma occità. Parlant de l'occità, sembla ser que el peitoví - saintongès és una parla que té el substrat lingüístic occità molt marcat: dròles vol dir al·lots, infants, garrits, en occità. En parlanjhe podem observar que utilitza la paraula draules.
Mapa de la zona on es parla aquesta llengua d'oïl:
