 |
| Versió en la fala de Xàlima que m'ha fet bastar n'Antòniu Garrido. Moltes gràcies! |
A Léon WerthPidu perdón aus pequenus pur habel didicáu esti libru a unha pesoa maiol. Teñu unha seria excusa: esta pesoa maiol é u millol amigu que teñu nu mundu. Teñu oitra excusa: esta pesoa maiol poi comprendel to, hasta us librus pa us pequenus. Teñu unha terceira excusa: esta pesoa maiol vivi en Francia, ondi ten fomi i fríu. Ten verdadeira nicisiái de consolu. Si toas estas excusas nun foran suficientis, queru didical esti libru au pequenu que esta pesoa maiol foi in oitru tempu. Toas as pesoas maioris han síu pequenus antis. (Peru poicas u recordan). Curriju, entoncis, a miña didicatoria:
A Léon Werthcuandu era pequenu.
Aquest llibre és un dels més ben editats que he tingut el gust de fullejar, segons el meu criteri. A més, és una petita joia dialectològica que no té preu. Per explicar-ho, però, primer ens posarem en situació. Al nord-oest de Càceres, la província nord d'Extremadura, a la frontera amb Portugal hi ha una vall que es diu Xàlima (Jálima en castellà i Xálima en fala). En aquesta vall hi ha principalment tres pobles, que són: As Ellas, Sa Martín de Trevellu i Valverdi du Fresnu. Totes tres poblacions parlen en fala i com és normal, tenen algunes petites variacions internesmicrodialectals. Per exemple a San Martín en comptes de dir U Pequenu Príncipi, diuen O Pequenu Príncipi. Idò bé, per no deixar cap poble endarrere en l'edició d'aquest llibre (i així ho expliquen al pròleg) han repartit els capítols entre tres traductors i hi ha uns capítols en mañegu (Sa Martín), uns altres en valverdeiru (Valverdi) i uns altres en lagarteiru (As Ellas) i han indicat quins estan escrits amb cada varietat. A part, el pròleg pren de forma molt lleugera un caire reivindicatiu i demana que la fala sigui tinguda en compte i promoguda per part de l'administració extremenya ja que és una de les llengües minoritzades d'Europa amb un major percentatge de parlants a la seua zona, i és que devers el 90% de la població de Xàlima parla en fala. En alguns d'aquests pobles la rotulació dels carrers està en fala fins i tot.
Però d'on surt la fala? Bé, sembla ser que és una illa lingüística gallega que s'originà en el segle XIV a Xàlima en ser colonitzada, majoritàriament, per gallecs i alguns lleonesos. Amb el pas dels temps han romàs allà, isolats. Venen a ser una espècie d'Alguer pel català, però en versió gallega. Té uns 10.500 parlants i hi ha disputa entre si és gallec o si és una llengua autònoma, tot i haver tingut un origen gallec. El que sí està clar és que és una varietat galaico-portuguesa. És el galaico-portuguès de Xàlima i sona així:
