Нәни Принц "Neni Prints" (tàtar)


transcripció meua molt lliure del text ciríl·lic:
Leon Vertka
Kitabymny oly kietsiegæ bag·ytslavym fxien balalardan gafu utenæm. Aklanyp tsuny æitæ alam: bu kietsie -- miniem in iakyn dustym. Doñiadagy bar nærsænie, hætta balalar otxien iazylgan kitaplarny da anlyi ul. Annary, yl Frantsiiadæ iatsi, æ anda hæzer tormyts bik avyr: konnær suyk, kietsielær atxlytukly. Tsuna kuræ gyly suzgæ bik mohtaj ul. ægær undie tsutsy. Aklanular gyna gitmi ikæn, mni bu kitalny dustymnyn bala txagyna bag·ytslyim, Oly kietsiekær dæ kaitzandyr bælækæi bulgannar bit, tik kybiesie mony onytkan g·yna. Tsulai iter, suzlæriemnie tozætæm dæ bolai dir iazam:
Leon Vertka, anyn bælækæi txag·yna bag·ytslyim.


Edició en tàtar de Le Petit Prince. Una edició amb cobertes cartoné que ha passat al podi de les favorites, juntament amb el bengalí i el valencià. 

Si tot va bé l'hivern de 2017 visitaré Tatària, més concretament la seua capital: Kazan. Tatària, o Tatarstan, és una república autònoma pertanyent a la Federació russa. Es troba a mig camí entre Moscou i la serralada dels Urals. Juntament amb la regió caucàsica aquesta república acull bona part de la minoria musulmana russa, en especial als tàtars.

El tàtar és la llengua pròpia de Tatària i hi és llengua cooficial, juntament amb el rus. Totes dues són indoeuropees però aquí s'acaba la història, el rus pertany al grup de les llengües eslaves mentre que el tàtar forma part de les llengües turqueses. Aquest idioma té devers uns cinc milions i mig de parlants. És molt important no confondre'l amb el tàtar de Crimea (parlat a Crimea i en forma d'illes lingüístiques en diàspora des de Bielorússia fins la Xina). Totes dues llengües, el tàtar i el tàtar de Crimea, responen a un origen comú i són llengües turqueses però si s'anomenen igual en gran part és perquè temps ha el nom de Tatària o Tatarstan responia a una àrea geogràfica molt més gran que s'estenia a banda i banda al nord del mar Negre fins a l'actual Kazakhstan.


El cas és que aquest llibre no és gaire bo d'aconseguir. La meua intenció és la de trobar aquest llibre allà, a Kazan. De tota manera ja sigui per una cosa o per una altra no aconseguesc trobar-lo m'he assegurat el tret i l'he adquirit per correspondència per no quedar-me sense. Ha arribat des de Tatària en un paquet que només de veure'l ja em va enamorar, a prou com per dubtar si obrir-lo o no. Com podeu veure a la fotografia, venia carregat de segells amb els kremlins de les ciutats de Novgorod, Moscou i Riazan. L'embolicava un paper gris gruixut que en rebregar-se feia molta remor.