 |
| Edició en triestí publicada per Editoriale Programma |
A Leone WerthDomando scusa ai fioi per gaver dedicà 'sto libro a un grando. Go 'na scusa seria: 'sta persona granda xe 'l meo amico che mi go al mondo. Go 'na seconda scusa: 'sta persona granda pol capir tuto, anche i libri per fioi; e go 'na terza: 'sta persona granda vivi in Francia, la ga fame, fredo e la ga 'sai bisogno de esser consolada. E se tute 'ste scuse no basta, ghe dedicherò 'sto libro al fioluz che 'sta persona granda xe stada. Tuti i grandi xe stai fioi una volta (ma pochi de lori se ricorda de 'sto fato)". E 'lora fazo de novo la mia dedica:A Leone Werth, co 'l iera muleto
Aquest fragment és una mostra escrita del vènet que es parla a Trieste, i del que queda també la península d'Ístria, a dia d'avui repartida entre Eslovènia i Croàcia. El triestí és un dialecte vènet i no un dialecte italià, com a vegades s'acostuma a pensar. I és que aquesta llengua, la vèneta, si obviam el vocabulari i la fonètica, té més en comú amb el català que no amb l'italià, ja que tant el vènet com el català són dues llengües gal·loibèriques. Tornem, però, al triestí. Té uns 250.000 parlants i gaudeix d'una vitalitat considerable, està fortament influenciat per les llengües eslaves que l'envolten i això, sumat al substrat lingüístic furlà, té diverses particularitats que el fan un dialecte singular en el conjunt de la llengua vèneta.
Existeixen algunes edicions de Le Petit Prince en vènet, una d'elles és la de El Principe Picinin, o en altres dialectes d'aquesta mateixa llengua, com per exemple en trentí El Picol Prenzipe, que és un vènet occidental de transició entre aquesta llengua i el llombard.
