 |
| Editorial Programma, tal com s'observa no té aquarel·les de l'autor |
A Leone Werth
O domandi perdon ai fruts di vé dedicât chest libri a une persone plui grande di me. O ai un parcè seri: cheste persone grande e je il miôr amì che o vedi vût intal mont. O ai une seconde scuse: cheste persone grande e pues capî dut, ancje i libris pai fruts e o 'nd ai une tierce: cheste persone grande e je a stâ in France, e à fam, e à frêt e e à une vore di bisugne di sêi consolade. E se no bastin chestis scusis, o scrivarai chest libri dedicât al frut che ceste persone e je stade. Ducj i grancj a son stâts fruts une volte. (Ma pôcs di lôr si visin). Par chest o corêç la mê dediche:
A Leone Werth cuant che al jere un frut.
Aquest llibre està escrit en furlà (o friül), que és una llengua romànica parlada al nord-oest d'Itàlia i que forma part de les llengües rètiques, o retoromàniques, juntament amb el ladí (L pitl Prinz) i el romanx. Al primer cop d'ull m'ha cridat l'atenció que, a diferència de la gran majoria de parlars d'Itàlia, el furlà no fa els plurals masculins amb -i, sinó que ho fa afegint una -s tal com ho fan les gal·loromàniques i les iberoromàniques, però el femení sí que acaba en -e, com les itàliques. El ladí també fa el plural amb -s.
Aquesta llengua ha tingut una normativització de la llengua tardana, data de 1996. El seu artífex va ser el català Francesc Lamuela, que és un filòleg romanista nascut l'any 1950 a Barcelona. La institució que vetla per la salvaguarda d'aquesta llengua (que va ser reconeguda com a tal per Itàlia l'any 1999) és l'Arlef. Amb tot això, es compten uns 600.000 parlants de furlà a aquesta regió d'Itàlia que té un total d'un milió dos-cents mil habitants, és a dir, és parlat pràcticament pel 50% de la població.
