Il Principe Piccino

Interpretació del llibre en italià de Liorna. Editorial Programma

A Leone Werth
Questo è un libro per figlioli,eppure la dedica che vorrei fare non è a un bimbo piccino, ma a un omo grande. Però è giusto: quest'omo è il miglior amico che c'abbia al mondo. C'ho anche una scusa: quest'omo può capire tutto, anche i libri per figlioli; c'ho anche n'artra scusa: quest'omo sta in Francia, c'ha fame, c'ha freddo e c'ha molto bisogno di esse' consolato. E se tutte queste 'ose non bastano, dedicherò questo libro al bimbo piccino che questo grand'omo è stat, così magari glielo rammento, di com'era da piccino. Perché tutti sono stati bambini una volta, ma in po'ini se lo ri'ordano. Perciò correggo la mia dedica:
A Leone Werth,
ma quand'era piccino
.

Qui va Liorna se'n va i no torna. 
Avui us present un nou membre de la col·lecció, Il Principe Piccino, la versió liornesa del llibre hegemònic d'aquesta pàgina. A Itàlia es té per costum anomenar dialetto tot allò que no acaba de ser del tot italià. Tant és que el dialetto sigui una llengua diferent a la italiana, com pugui ser el sicilià o el llombard; o bé sigui realment una variació interna de l'idioma italià, com succeeix amb el romà o el liornès. Tot són dialetti perquè de llengua només n'hi ha una, o això diuen.

En el cas que avui ens ocupa sí que és ver que parlar del liornès vol dir parlar de l'italià (podem saber més de l'edició italiana de El Petit Príncep aquí). Liorna és aquella ciutat que els italians anomenen Livorno i a Balears el seu exònim catalanitzat ha perviscut en gran part gràcies a la frase feta que capitaneja aquest petit escrit. Ve a ser la versió catalana de la castellana Quien va a Sevilla pierde su silla. Però molt sovent les coses tenen una raó i si anam tirant del fil, quan hem desenfilat el cabdell, ens trobam amb una història de cristians vells, de jueus (xuetes) i d'exili. Liorna va ser una meta, un punt d'arribada per una gran part de jueus mallorquins que no van voler convertir-se al cristianisme durant els segles XVI-XVII. D'aquí pren origen la dita ans mencionada.

Per saber-ne una mica més, recoman la lectura del següent article que enllaç (Qui va a Liorna no torna, la cuina a Mallorca, judaïtzant-Jaume Fàbrega).

En vermell, la província de Liorna, a la Toscana