Að Léon Werth
Edició de Tintenfass de 2015. N'existeix una anterior de 2007
Ig bið ollum krippum um fölåtels för ig ar dedikirað is-jär buotję að ienum sturum. Ig ar ien ursekt so föslår: an ir menn oll best wenn. Ig ar ien til ursekt: fast an ir stur kann an föstå ollt so ir, boð krippbyökär og. Ig ar ien trið ursekt: wenn menn byddjer i Fraunkrik, dar an swelt og friuos. An byöver sakt an fą̊ noð, so an beller tröst sig min. Um is-jär ursektär föslå it noð, so al ig djienn dedikir buotję að ånum krippem, so wenn menn war iessn. Oll sturär åvå weð kripper iessn. (Men eð ir it mikkler åv diem so minnas eð.) För dyö endrer ig dedikasiuonem mainum:
Að Léon Werth
mę an war lisslgoss
Ací poden escoltar-se els dos primers capítols
Aquesta llengua la vaig conèixer no fa gaire. De fet va ser fa dos estius, un dia que mons pares, sabedors que tot això de les llengües -especialment si són exòtiques- m'interessa, m'apartaren un article que apareixia al diari La Vanguardia (vegeu l'article) que parlava d'una llengua hereva directa de l'època dels víkings.
Bé, el cas és que l'elfdalià, o övdalską en la mateixa llengua, és un idioma emparentat amb el suec i que, per tant, pertany a les llengües germàniques i en concret a la família de llengües nòrdiques. Ara bé, sí que és ver que és el cosí vell de la família. Aquesta llengua, amb no més de 2.500 parlants entre els quals s'hi pot comptar l'àvia de la princesa Sofia Hellqvist de Suècia. Els parlants d'elfdalià es troben concentrats a una regió que hi ha al centre de Suècia entre grans boscs boreals anomenada Älvdalen és molt conservadora. De fet hi ha constància que fins l'any 1906 encara havia estat escrita amb caràcters rúnics per part dels seus parlants.
A part, jo de nòrdic no en sé, però pel que he llegit, sembla ser que manté trets que les altres llengües han perdut, com les declinacions, els tres gèneres entre d'altres. Això ha portat a que aquesta llengua hagi aconseguit ser considerada com un idioma independent del suec ja que sí que manté semblances amb el suec, però més aviat amb el suec antic que no pas amb el suec modern. En certa manera sentir parlar elfdalià és viatjar en el temps i sentir una versió aproximada a com devien parlar alguns -no tots- dels magnífics navegants i temibles saquejadors que habitaren les terres del Nord durant tant i tant de temps.
Mentre transcrivia el text superior he trobat algunes paraules que m'han recordat a mots d'altres llengües germàniques com l'anglès o l'alemany. Per exemple a menn byddjer (el meu amic) on menn s'assembla al mine anglès o al mein alemany. De la mateixa manera för equivaldria al for anglès o al für alemany.
 |
| Zona on es parla l'elfdalià |
Una cançó en elfdalià:
