 |
| Edició en carinti de l'editorial Verlag M. Naumann (2002) (llibre 90 de la col·lecció) |
Fian Léon Werth,
Deafts ma bittschen nit bes sein, liabe Kinda, dåss dås Biachle an Awåxanan gwidmat is. Håb åba a guate Entschuldigung dafia: Ea is mei ållabesta Freind af da Wölt. Is no a Grund: Da sege Awåxane vasteht afåch ålls, aa Biacha fia Kinda. Håb no an drittn Grund: Ea is in Frånkreich dahaam, wo a hungat und friat. Ma muass eam afåch a bissale aufrichtn. Wånn dås ålls nit gnua is, dånn wüll i dås sege Biachle in degn Kind widman, wås da Awåxane amål gwesn is. A jeda Awåxane wår zeast amål a Gschråpp - aa wånn si lei de wenigstn von senan dainnan kennant. I tua ålso mei Widmung umschreibm und såg:
Fian Léon Werth,
wia a no a klaans Biable wår.
El carinti és un dialecte del bavarès parlat a la Caríntia austríaca (Kärnten). Caríntia és un territori històric que actualment es troba repartit entre Àustria i Eslovènia. En el passat havia donat nom a una regió molt més àmplia que arribava fins l'Adriàtic.
El carinti és una variant semblant al tirolès. Forma part del conjunt dialectal del bavarès meridional, que és un dels tres blocs dialectals del bavarès. Aquest, però, en part es caracteritza per les influències que ha tingut de l'eslovè, l'italià i del ladí; totes elles llengües amb les quals hi està en contacte. Aquest dialecte té una vitalitat alta a la regió, que té devers mig milió d'habitants.
 |
| L'estat de Caríntia en el conjunt austríac |
 |
| En major detall, Caríntia. En verd les àrees de parla alemanya. En blau, les àrees de parla eslovena. La línia morada marca el territori històric de l'eslovè en aquesta regió. |
