 |
| Edició en nàhuatl cortesia de Juan Carlos Solís, Moltíssimes gràcies! (llibre 80 de la col·lecció) |
VIIIpan makuilpan tonali, nochipa se kitlaskamatilia ichkatsi, nechpouilijke ni ichtakayotl tlen nopa piltlajtoanpili inemilis. Sansampa nechtlajtlanilik, uan axika se tlapeualtilis kamanali, kense kuesoli itlajka tlen san se iseltika moyolnemilik ika miak tonalme:
- Tlan se ichkatsi kininkua kuatini, ¿No kinkua xochime?
- Se ichkatsi kikua nochi tlen kipantia.
- ¿Ixkichauj xochime tlen kinpiaj uitstini?
- Kena, ixkichkauj xochime tlen kinpiaj uitstini.
- Uajka, nopa uitstini, ¿ika tleno kualtia?
Na axnijmatiyaya.
El nàhuatl és una llengua ameríndia parlada a Mèxic. Va ser la llengua dels asteques. Té 1.750.000 parlants, la majoria dels quals són bilingües tot i que encara queden alguns parlants monolingües de nàhuatl. Està reconeguda per Mèxic com a llengua nacional, de la mateixa manera que el castellà. La llengua està formada per 28 dialectes, alguns d'ells inintel·ligibles entre parlants de diferents varietats de nàhuatl, i la variant més parlada és la de Puebla o Huasteca, amb fins a 800.000 parlants.
El nom de nàhuatl ve del mot nāhuatlahtōlli que en català vol dir "la parla clara". El nàhuatl va ser la "lingua franca" de l'àrea coneguda com a Mesoamèrica que abastava la meitat de Mèxic i gairebé tota Amèrica Central des del segle VII fins a l'arribada dels castellans en el segle XVI. Avui, el nàhuatl contemporani difereix del nàhuatl del segle XVI (anomenat nàhuatl clàssic), i per això s'ha elaborat un nou sistema d'escriptura que es fa servir en l'ensenyament bilingüe de les comunitats indígenes. Això no obstant, no ha rebut total acceptació, atès les diferències entre els diversos dialectes del nàhuatl, que han d'adaptar-lo a la seva fonètica particular.
A la Constitució mexicana el nàhuatl obté reconeixement per a l'establiment d'ensenyament bilingüe i intercultural a les comunitats d'origen nahua, cosa que vol dir que pot ensenyar-se a les escoles. La llengua, però, ha quedat gairebé exclusivament en llavis de la població rural indígena o a les aules de les universitats com a curs per a antropòlegs i historiadors. Tanmateix, actualment el nàhuatl és encara la llengua no europea més emprada (amb més d'un milió de parlants) a tot el territori mexicà.
Molts noms de països tenen el seu origen en la llengua nàhuatl: Mèxic (Mēxihco), Guatemala (Cuauhtēmallān), i Nicaragua (Nicānāhuac). Hi ha un gran nombre de topònims d'origen nàhuatl a Mèxic.
