 |
| Edició escrita en el crioll parlat al Senegal, any 2015 |
Pa Léon WerthN na pidí mininus purdoŋ pabiya N partí e libru-li algeŋ garandi. N tené boŋ diskulpa gó: kel algeŋ garandi i ña amigu ki má garandi ku N tené na mundu ntidu. Ntené wútur diskulpa: kel algeŋ garandi ta ntendé kusaŋus tudu, nuŋku librus pa mininu. N tené mas wútur diskulpa, di tres: kel akgeŋ garandi mundñe k-i morá siŋ la na Fransa fomi ku friw pegá-l. I pirisisá diritu pa i konsoladu. Ma si kel diskulpas tudu ku N pidí siŋ pa kel algeŋ garandi ka cigá, a-gora N mesté partí e libru-li kel algeŋ garandi na tempu di si mininesa. Pabiya gintis garandi tudu cigá di sá mininu. (Ma puku di yelus ta lembrá di se mininesa.) Yel ki mandá N toná jobé ña manera di partí e libru:
Pa Léon Werthkontra k-i sá baŋ mininu siñu.
Entre els criolls portuguesos hi ha els criolls de l'Alta Guinea, entre els quals hi ha el crioll de Cap Verd i el crioll de Guinea-Bissau. Aquest segon és parlat també al sud del Senegal, a Casamance. El llibre que es comenta en aquest escrit pertany a aquesta última regió: el crioll parlat al Senegal, que és, al cap i a la fi, una variant del crioll de Guinea-Bissau.
Aquest crioll té uns 500.000 parlants, 140.000 d'ells a Casamance, Senegal. El dialecte de Casamance, respecte als altres parlars de crioll de Guinea-Bissau té la particularitat d'haver estat influït també pel francès. Els seus parlants popularment anomenen aquesta parla amb el nom de portuguis. Tot i el Senegal ser un país amb una àmplia majoria musulmana (representen el 94% de la població total), els parlants de portuguis són catòlics, i a dia d'avui la majoria tenen llinatges d'origen portuguès com ho són Fonseca o da Silva, entre d'altres.
L'antic Regne de Casamance va fer una aliança amistosa amb els portuguesos; el rei local adoptà l'estil de vida europeu i hi havia portuguesos a la seva cort. En 1899 la ciutat fou cedida a França i a mitjans del segle XX l'idioma es va estendre pels voltants. Després de la independència del Senegal de França els criolls van ser vistos com a amics dels francesos, i la discriminació que han patit de part dels més nombrosos wòlofs ha provocat la lluita per la independència de Casamance des de 1982. (Per a més informació fer clic aquí --> enllaç)
 |
| En vermell la regió de Casamance |
 |
| bandera independentista de Casamance |
PS: Desconec quina deu ser l'opinió formada pel despatx d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, però consider que la forma normalitzada, en català, per a aquest territori hauria de ser Casamança.
