 |
| Edició de Tintenfass de l'any 2013 en capverdià |
Pa Léon Werth
Mininus nhós purdâ-m pamódi N didika es libru-li pa algen grándi. Más N teni bon diskulpa: kel algen grándi é nha midhor amigu na mund'interu. Tánbi N teni otu diskulpa: kel algen grándi-li ta ntendi tudu kusa, ti libru pa mininu. Inda N teni más un diskulpa: kel algen grándi ki N sata fla, e sta morádu na Fránsa k-e ta pása fómi ku friu. E mesti konsolu própi. Más si tudu kel diskulpa ki N da ka txiga, nton xa-m didika kel libru-li pa kel algen-li, más pa kántu l-el éra pikinóti. Pamódi tud'algen grándi nasi mininu. (Má nós é poku ki ta lenbra.) Purisu a-li nha didikatória kurijidu:
Pa Léon Werth,
kánt'éra pikinóti.
Aquesta és una de les nou-centes còpies editades per Tintenfass en crioll de Cap Verd, una llengua criolla amb uns 920.000 parlants que té com a base el portuguès. Detots els criolls amb base portuguesa, el de Cap Verd és el més antic de tots i el que gaudeix d'un major nombre de parlants. Això fa que sigui una llengua rellevant i a tenir molt en compte entre els lingüistes que estudien les parles criolles. Entre altres coses tot això és rellevant perquè aquest parlar ha mantengut trets lingüístics que ajuden a estudiar el portuguès dels segles XV - XVII.
Malgrat Cap Verd ser un país independent des de l'any 1975 i de ser el crioll la llengua materna majoritària de la població capverdiana, el portuguès segueix sent l'única llengua oficial del país. Això fa que al país es visqui una situació de diglòssia en la qual el portuguès ocupa els llocs administratius i educatius mentre que el crioll és la llengua del carrer. Així i tot, a causa de la presència del portuguès en els estaments més elevats a totes les illes de Cap Verd s'hi està registrant un procés progressiu de descriollització.
