 |
| Versió en berlinès de Verlag M. Naumann de l'any 2009 (núm 108) |
Für n Léon Werth
Ick bitte die Jungs und Mädels um Vazeihung, det ick diesn kleen Schmöka eem Awachsenen jewittmet habe. Ick habe eene ernsthafte Entschuldijung dafür: Diesa Awachsene is meen besta Freund, den ick uff da Erde habe. Ick habe noch ne andere Entschuldijung: Diesa Awachsene is inna Lare, allet zu vastehn, sojar die Schmöka für de Jören. Ick habe sojar noch ne dritte Entschuldijung: Die Person lebt in Frankreich, wo ihr kalt is und se Hunga hat. Sie hattet janz bitta nöttich, jetröstet zu werdn. Wenn diese janzn Entschuldijungen nich reichn, bin ick jerne bereit, dit Buch den kleen Knirps zu wittmen, wo diesa Awachsenen sind früha ooch mal Jören jewesn (aba nur wenije davon aïnnan sich noch dranne). Also denn korrijiere ick meene Wittmung:
Für n Léon Werth,
wia noch n Dreikeesehoch war.
El berlinès és un dels dialectes de transició entre l'alt-alemany i el baix-alemany que es coneixen com a alt-alemany central. L'àrea metropolitana de Berlín fou una de les primeres en abandonar el baix-alemany allà cap al segle XVI en la forma escrita, i poc temps després, en la forma parlada. El substitut va ser l'alt-alemany que, a causa del substrat importantíssim que deixava el baix-alemany, en sortí un nou alemany que fou utilitzat com el primer dialecte estàndard de l'alemany ja que es tractava d'un alemany que podia ser comprès tant per baix-alemanys, com per alt-alemanys.
Actualment la vitalitat del berlinès és bastant elevada a la ciutat. Així i tot, amb l'arribada d'un nombre important d'immigrants interiors a la Berlín occidental, el berlinès ha reculat de manera que actualment és concebut més aviat com un sociolecte que distingeix entre els berlinesos vells dels nouvinguts.
