 |
| Edició en alamànic de Baden (any 2000) (núm 111) |
Füre Léon Werth
Liebi Chinder! Nemmet mers nit übel, daß das Biechli e Widmig füre Erwachsene het. Ich ha au e guete Grund: Das isch mi beste Fründ uf dr Welt. Ich ha no ne Grund: Dä verstoht alles, sogar Biecher für Chinder. Und ich ha ne dritte Grund: Dä wohnt in Frankrich, het Hunger, und s friert en. S mueß en öbber ufmuntere. Wenn das alles nit gnueg isch, drno will i das Biechli gern dem Chind widme, woner frieher emol gsi isch. Alli Erwachsene sin zerst emol Chinder gsi -au wenn sich hüt chum no öbber dra erinneret. Wege dem verbessere ich mi Widmig und schrib:
Füre Léon Werth,
Woner no e chleine Bueb gsi isch.
El badisch, o l'alemany de Baden, en realitat no és cap dialecte concret a no ser que parlem de l'alemany parlat a la ciutat de Baden-Baden. A l'antic ducat de Baden, actualment al Land de Baden-Württemberg, s'hi parlen uns quants dialectes alemanys. Entre aquests parlars hi figuren el suabi i també el fràncic. Es tracta d'un concepte polític que parteix de la imatge romàntica que es té de l'antic ducat de Baden. El que pot dir-se clarament és que l'alemany de Baden és alt-alemany alamànic en gran part del seu territori i alt-alemany fràncic al nord.
Quan el ducat de Baden era independent, durant la primera part del segle XIX, la llengua oficial era l'alamànic. De manera que podríem fer, a hores d'ara les següents observacions:
- D'haver-se mantingut independent fins a l'actualitat probablement podríem parlar d'un parlar germànic amb la consideració de llengua independent a l'alemany d'una manera semblant a com a Luxemburg el luxemburguès és considerat també un idioma diferenciat de l'alemany, tot i ser una variant del baix-alemany (el neerlandès també parteix del baix-alemany).
- Si seguíssim endavant amb aquest discurs arribaríem a la gran pregunta: què és un dialecte i què és una llengua? Què es necessita per parlar de llengües i no de dialectes? Max Weinreich, que va ser un gran filòleg que jugà un paper molt important en la difusió del jiddish als EUA. Aquest senyor, que era un jueu de Letònia parlant de jiddish (alt-alemany) és mundialment conegut pel següent aforisme:"Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina"
Em costa d'imaginar que l'editorial Verlag Michaela Naumann hagi pogut fer un llibre d'un dialecte que no existeix. L'editorial s'ha especialitzat en fer edicions de Le Petit Prince en molts de dialectes diferents de l'alemany, inclosos alguns parlats per comunitats emigrades a Amèrica. És per això que supòs que més que estar escrit en aquest dialecte de Baden esmentat anteriorment (és la informació que apareix a internet quan hom cerca badisch-alemannisch) el llibre està escrit en la parla de la ciutat de Baden-Baden, on sí que seria propi parlar de l'alemany alamànic de Baden.
 |
| Ducat de Baden marcat en vermell a un mapa de l'Alemanya de la república de Weimar |
