 |
| Edició calabresa editada el 2016 per Rubbettino. (num 102) |
A Leone Werth
Prim'ancora 'e cumincià cci tìegnu a chiedē scusa a tutti i picciriddri ppe avi dedicatu 'ssu libru a 'na persuna ranne. Tègnu 'nu motivu sèriu: 'ssa persuna ranne è ru mìegliu amicu ca tìegnu a ru munnu. A pparte 'e 'ss motivu ni tìegnu n'atru: 'ssa persuna ranne pò capisce tuttu, puru i libbri ppe ri picciriddri. E ci nn'è n'atru ancora: 'ssa persuna ranne àbbita 'ntr'a Frància, li fà fame, li fà friddu e tena bisùognu è `ncunu, ca li stà vicinu, ca li vò bene. E si tutte 'sse cose ca v'ē dittu 'unn'avìssinu 'e bastà allura dìedicu 'ssu libru a ru picciriddru ca 'ssa persuna ranne è stata. Ognunu 'i nua, prim'e diventà ranne, ppe forza, à de essē statu, 'na vota, 'nu picciriddru. (Ma su'pochi chiri ca s'u ricòrdanu). Ppe 'ssu motivu ē decisu 's cangià, 'na picca, a dèdica ch'ē fattu all'inizio:
A Leone Werth
Quann'era 'nu picciriddru.
Com Sardenya, Calàbria és territori fascinant, com a mínim pel que fa a termes lingüístics. És la terra del calabrès, una de les varietats italianes meridionals extremes (que és com li diuen filològicament els italians per tal de no anomenar-ho sicilià). El calabrès té aproximadament uns 2 milions de parlants. El llibre en qüestió ha estat traduït concretament amb la varietat, o amb la manera de parlar de Cosenza, El prefaci del llibre se n'ocupa amb molta contundència per fer que això quedi clar. I és que com ja s'ha comentat en alguna ocasió en aquest blog, les llengües d'Itàlia són tractades d'una manera molt especial: menystingudes i ben fragmentades sota el nom de dialetti.
Actualment Le Petit Prince està traduït en els tres dialectes principals sicilians: el sicilià U Principinu, i el salentí Lu Principinu. Llegint-ne les dedicatòries pot veure's clarament que no existeix un estàndard, no existeix cap varietat supradialectal que reforci la idea de llengua entre les tres comunitats de parla siciliana.
Abans deia que Calàbria és molt interessant i és veritat. A part de parlar-s'hi calabrès és possible trobar-hi poblacions de llengua albanesa, i fins i tot n'hi ha un, de poble, que parla occità: la Gàrdia Piamontesa. Només el nom ja ens ho diu tot. És l'Alguer occità de Calàbria.
Amb el mapa que afegesc a continuació, el calabrès és el grup que està recollit sota els números romans II. I el dialecte cosentí del calabrès en aquest cas seria el IIa, que és el calabrès central.
