 |
| Edició en alt sòrab de Tintenfass (2006) (núm 103) |
Léonej Werhej
Prošu wodajće dźĕći, zo tutu knihu dorosćenemu wĕnuju. Mam za to chutne zamołwjenje: Tutón dorosćeny je najlĕpši přećel, kotrehož na tutym swĕće mam. Mam hišće dalše zamołwjenje: Tutón dorosćeny wšitko zrozumi, samo knihi za dźĕći. Mam třeće zamołwjenje: Tutón dorosćeny bydli w Francoskej, hdźež hłód trada a zymu mrĕje. Trjeba cyle nuznje tróšt. Jeli wšitke tute zamołwjenja njedosahaja, chcu tutu knihu wĕnować dźĕsću, kotrež tutón dorosćeny nĕchdy bĕše. Wšitcy wulcy ludźo bĕchu raz dźĕćo (ale lĕdy nĕchtó so na to hišće dioinuba). Poprawju potajkim swoje wĕnowanje:
Léonej Werhej
jako bĕše hišće hólčec
El sòrab és una llengua eslava parlada a la regió històrica de Lusàcia (entre Alemanya, Polònia i Txèquia). Actualment en aquesta regió de prop de 13.000km² hi ha una àrea d'uns 3500km² habitats per l'ètnia sòrab. Aquesta illa lingüística formada per 449 pobles es troba dins d'Alemanya i és on hi viuen els 50.000 parlants que té el sòrab.
El sòrab es divideix en dos dialectes: l'alt sòrab, i el baix sòrab: Ten Mały Princ. L'alt sòrab es parla a l'estat de Saxònia, mentre que el baix sòrab és parlat al de Brandenburg. Es tracta d'una llengua eslava occidental. Per tant, se la relaciona amb el polonès, el txec, l'eslovac i també amb el caixubi. El sòrab està reconegut a la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries i gaudeix de protecció a Alemanya.
Les llengües eslaves destaquen, entre altres coses, pel fet de tenir declinacions. El rus, per exemple, té cinc casos. Doncs bé, el sòrab en té set: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu.
A continuació penj dos mapes. Un primer amb la regió històrica de Lusàcia marcada en vermell, i un segon amb la zona sòrab d'Alemanya.
 |
| Lusàcia |
 |
| Àrea de parla sòrab |
