 |
| Edició de Wesakeditions (2002) que m'ha regalat na Maite Ferrer. Moltíssimes gràcies! (núm 132) |
A Léon WerthGhe domandi scusa ai bagai per avègh dedicaa sto liber chì a vun grand. Gh'hoo ona scusa seria: quèsta persòna l'è el miglior amis che gh'hoo al mond. Gh'hoo on'altra scusa: quèsta persòna l'è bona de capì tusscòs, anca i liber de fioeu. Gh'hoo ona tèrza scusa: quèsta persòna chì la viv in doe la Francia la gh'ha famm e fregg. La gh'ha bisògn de vèss consolada. Se tucc qui scus chì hinn minga assee, ben alora ghe dedichi sto liber chì al fioeu che l'è staa ona vòlta quèsta persòna. Tutt'i grand hinn staa fioeu in princippi. (Ma ghe n'è pìcch che se regòrda). Sicchè hoo de coreg la mia dedica:A Léon Werth,quand l'era on fioeu piscinin
Na Maite m'ha dut un llibre que a la coberta s'hi troba escrit lengua milanesa. M'encanta. El cas és que tot i no haver-hi un llombard estàndard el milanès és, i de lluny, el més parlat i el que gaudeix d'un major prestigi. Prestigi relatiu: el llombard no gaudeix de cap tipus de cooficialitat enlloc d'on es parla: Llombardia i el sud de Suïssa. El cas suís és semblant al de l'àrea francoprovençal: la llengua natural a la Suïssa que mal-anomenen italiana és la llombarda. Així i tot no s'hi ensenya llombard sinó italià estàndard: toscà. Així, durant el segle XX hi ha hagut un procés de substitució lingüística del llombard a favor de l'italià promogut per l'escolarització i els mitjans de comunicació semblant al que hi ha hagut també dins Suïssa amb el francoprovençal en pro del francès.
Llibres de El petit príncep en llombard n'hi ha més. Existeix una edició en ticinès (que és el llombard parlat a Suïssa) que encara no he trobat, i hi ha també una edició en brescià (El principino). El llombard té prop de 4.000.000 de parlants. A la regió de Milà el llombard milanès actualment és parlat aproximadament pel 30% de la població de la zona.
PS: Una petita apreciació pseudofilològica que vull fer és que cada vegada tenc menys clar que les diferències entre emilià, lígur i llombard siguin suficients com per parlar de tres llengües independents. Així com sí que la diferència entre aquestes i el vènet la veig clara, començ a pensar amb la resta com a part d'un mateix conjunt lingüístic gal·loitàlic.
