 |
| Edició excel·lent en venecià que ens regalà na Rosa a na Laia i a mi com a regal de noces. (núm 133) |
A Leon Werth
Domando scusa ai puteli par aver dedicà sto libro a na persona granda. Go na bona scusa: sta persona granda xe el megio amigo che go al mondo. Go naltra scusa: sta persona granda pol capir tuto, anca i libri par puteli. Go na terza scusa: sta persona granda sta in Franza dove che la ga fame e fredo. La ga proprio bisogno de esser consolada. Se tute ste scuse no basta, vogio dedicar sto libro al putelo che xe sta na volta sta persona granda.Tute le persone grande na volta ze stae puteli (ma poche se ne recorda).Perciò go cambià la me dedica:
A Leon Werthquando ch'el gera putelo
El venecià és el dialecte més conegut del vènet, il dialeto lagunar, que també li diuen. El vènet en aquesta col·lecció té un lloc especial ja que en vènet fou el meu primer Petit príncep de la col·lecció (El principe picinin), un llibret de wesak editions amb una ortografia un tant qüestionable.
El d'avui també torna a ser especial: no es tracta d'un vènet qualsevol sinó que és venecià. A més a més, es tracta d'una edició molt acurada i ben feta que m'encanta. A l'interior hi ha representades les aquarel·les originals de l'autor, així i tot la portada és una il·lustració pintada amb llapis de colors amb un pou existent a Venècia. El dibuix és ja un bocí d'aquesta fantàstica ciutat i ara quan veig el llibre no puc evitar que la ment i el record es transportin al gener de 2010 quan vaig visitar aquesta ciutat amb altres companys de la Universitat i ja llavors buscava, per les llibreries, algun llibre escrit en venecià. Però no és això el que fa especial aquest exemplar. El cas és que aquest llibre me l'ha regalat na Rosa, una gran amiga de quan érem universitaris, com a regal de noces. Un llibre excel·lent.
El vènet. Té 2 milions de parlants, el 50% de la població, i es divideix en diverses variants, una d'elles és la del vènet lagunar. Això vol dir el vènet que es parla a la llacuna: Venècia, Murano i Burano. Avui en dia aquesta llengua es parla bàsicament a la regió del Vènet però no sempre havia estat així. Fins el segle XVII fou la lingua franca de tot l'Adriàtic i podia escoltar-se aquesta llengua gal·loitàlica fins i tot a Creta i múltiples ports de la Mediterrània oriental. Abans de la II Guerra Mundial encara es podia escoltar el vènet a la costa croata, sobretot a la península d'Ístria però els moviments de gent del segle XX han fet quasi desaparèixer aquesta llengua de Croàcia.
A més, en català tenim paraules d'origen vènet! I unes quantes, algunes d'elles tan conegudes com contraban, gueto, góndola, pistatxo, quarantena, regata o casino.
