 |
| (núm 135) |
Toocht för Léon Werth.
Ik maad mi hol bi a jongen enskiljige, det ik detheer buk för en woksenen skrewen haa, oober ik haa en iarnsten grünj diarför. Dediar woksen mensk as a best frinj, wat ik üüb a welt haa. Ik haa uk noch en öödern grünj: dediar woksen mensk kön ales ferstun, sogoor buken för jongen. An ik haa noch en traaden grünj: Dediar woksen mensk wenet uun Frankrik, huar'er hongert an frist. Diaram skal'er nuadig en betj treest wees. An wan aal dönheer grünjer noch ej ling, do skal detheer buk för de dring toocht wees, wat dediar woksen mensk ens wiar. Ale woksen lidj san ens jongen weesen (man bluat letjeten kön jo diarüüb beteenk).Ik wal det nü noch betj düütelker skriiw:
För Léon Werth,
üüs'eer noch en letjen dring wiar.
El frisó és una llengua que, parlant clar, em flipa. No l'entenc, no conec ningú que el parli, no en sé pràcticament res d'aquest idioma, però m'encanta. És una llengua petita, té uns 10.000 parlants al nord d'Alemanya a la frontera amb Dinamarca i uns 468.000 a Frísia, als Països Baixos tocant amb Alemanya. És una llengua germànica que els experts emparenten amb l'anglès. És a dir, és el parent continental més proper a l'anglès. En el passat ben segur que hi hagué un temps en el qual el frisó s'escoltava per bona part de la costa del mar del Nord.
Es divideix en tres grups dialectals: el septentrional, l'oriental i l'occidental. El septentrional és el que es parla al nord d'Alemanya, té uns 10.000 parlants i el llibre que avui ens ocupa és un dialecte del septentrional anomenat fering. Es parla a l'illa de Föhr o, en frisó: Fering. Juntament amb l'Öömrang, söl'ring, i l'helgolandès forma part del grup insular de dialectes del frisó septentrional i és molt similar a l'Öömrang. És parlat aproximadament per uns 3.000 dels 8.700 habitants de l'illa, i suposa un terç dels parlants de frisó septentrional.
En general a Frísia del Nord la situació lingüística és millorable. És la típica de tota comunitat lingüística a la qual l'ús d'una llengua forastera hi és predominant: és habitual parlar-lo a casa però estrany parlar-lo al carrer, a l'escola, al bar, etcètera. A més, a hores d'ara encara no existeix cap varietat estàndard per a aquesta llengua que està fortament dialectalitzada. Això en dificulta la seua difusió als mitjans de comunicació i també el seu ensenyament a les escoles on s'hi ensenya de forma voluntària i no a més de 30 escoles de tota la regió.
