 |
| Exemplar en való (núm 121) |
Pou Léon Werth
Dji d'mande pârdon ôs.èfants d'awè dèdyî ç' lîve ci a ène grande djint. Dj'é ène boune èscusse: ci grande djint la, c'èst l' mèyeû dès-amis qui fuche ô monde. Dj'é ène ôte èscusse: ci grande djint la pout tout comprinde, minme lès lîves pou l's-èfants. Dj'é ène twèsième èscusse: ci grande djint la d'mère dins la France èyu ç' qu'èle a fwin, èyèt freud. Èle a bé dandji d'yèsse riconsoléye. Si toutes cès-èscusses la n' sufis'nut né, dji vou bé dèdyî ç' lîve ci a l'èfant qu'a stî dins l' tins ç' grande djint la. Toutes lès grandès djins ont stî ô preume dès-èfants. (Mins gn'a wére qui s'è souvèn'nut.) Dji coridje mi bustoke don:
Pou Léon Werth du tins qu'il-èsteut in p'tit tchot.
El való és una llengua d'oïl parlada a Valònia, la meitat sud de Bèlgica. Es tracta de la llengua romànica més septentrional de totes.
Aproximadament hi ha uns 600.000 parlants de való. De tota manera, tal com succeeix amb tantíssimes llengües minoritzades, la tendència és la d'anar perdent parlants front el francès. A la dècada de 1950 el 80% de la població valona parlava való. Actualment, però, el percentatge ha decaigut fins aproximar-se al 50% de la població total. Les raons, com de costum, són diverses i complicades. A part de l'augment demogràfic amb ciutadans de parla francesa, el való pateix un procés de desintegració interna a causa de l'adquisició constant de calcs morfosintàctics i lèxics del francès. Dit d'una altra manera, a part d'haver-hi belgues a Valònia que no saben parlar való, molts dels que sí el podrien parlar han acabat parlant un való tan afrancesat que no pot considerar-se que parlin una llengua diversa al francès. Seria un cas semblant al que a Occitània anomenen francità.
