 |
| Edició en mudhizzésu, el cors de Valledoria (num 118) |
A Lion Werth
Dimmàndu paldònu a lik pizzinni par aé intrigàddu chìltu lìbbru a ùna passòna mànna. Hàggiu ùn'ilcùsgia séria: chìlta passòna mànna è lu mègliu ammìgu chi éu àggia i' lu mùndu. Hàggiu ùna sigùnda ilcùsgia; chilta passòna mànna pô crumpindì tuttugàntu, finzz'e li lìbbri di pizzìnni; e n'hàggiu ùna tèlzza: chìlta passòna mànna iltàzi in Frànzza, ha fàmmi, ha frìttu e ha bisògnu mèda d'essé accunultàdda. E sìdhu chi tuttigànti chìlti ilcùsgi nò bàltani, hàggiu a intrigà chìltu lìbbru a lu pizzìnnu chi chìlta passòna mànna è iltàdda. Tuttigànti li mànni sò iltàddi pizzìnni ùna vòlta. (Ma pòghi d'ìdhi si n'ammèntani). Palchìssu currèggiu l'intrégu méu:
A Lion Werth càndu éra un pizzìnnu.
Aquesta edició me l'ha enviada el seu traductor. En Giovannino Lepori, i la hi agraesc moltissim. Es tracta d'una versió en cors sassarès eixida des de dins de Sardenya fruit de l'amor cap a la llengua pròpia. Concretament està escrit en mudhizzésu, que és la denominació que rep el cors de Valledoria que, segons la zona és gal·lurès o bé sassarès. Es tracta d'una variant corsa de transició entre el dialecte castellanès i el sassarès parlada al nord de Sardenya.
L'edició, tot i ser quasi microdialectal (parlam d'una varietat concreta d'un dialecte de cors parlat fora de Còrsega) el resultat és el fruit d'un exercici ben reeixit que s'ha fet amb cura i amb criteri. Es tracta d'una edició que fins i tot crec que seria apta per a les escoles de Valledoria. El llibre té un prefaci on, entre altres temes, n'apareix un que justifica el model lingüístic utilitzat en el text. Aquest detall l'he valorat molt positivament. No aprofundeix gaire en el tema, tampoc pretén avorrir ningú, però sí que permet al lector fer-se una idea orientativa de la situació sociolingüística sarda. A més, i crec que és el més important de tot, escriu el llibre amb una regla ortogràfica determinada, lògica i explicada. Això permet poder crear una tendència a l'hora d'escriure, si més no, el cors de Sardenya. Per acabar-ho d'arrodonir, al final del llibre hi ha a disposició del lector un glossari de paraules mudhizzésu - italià que poden ajudar a capir-ne el text. A més, per una col·lecció com aquesta, poder tenir una edició ben feta d'un dialecte de transició no té preu.
El cors de Sardenya té una altra edició de El petit príncep, en aquest cas en gal·lurès, que s'anomena Lu Principeddhu, que traduït voldria dir "el principet". El títol del llibre que avui ens ocupa, traduït ve a dir "principiu dels estels". El cas és que el muddhizzésu és parlat a una àrea que té poc més de 4000 habitants dels quals avui en dia ja no tots saben parlar i entendre el cors.
