 |
| Edició en andalús d'Algàrbia. (num 119) |
Ar Léon Werth.Le pío perdón a loh niñoh por mo d'abel-le dedikao ehte libro a una perzona mayó. Tengo una ehkuza zeria: ehta perzona mayó eh er mehón amigo ke tengo en er mundo. Tengo otra ehkuza: ehta perzona mayó eh ehkapá'e komprendel-lo to, inkluzo loh libroh pa niñoh. Tengo una terzera ehkuza: ehta perzona mayó bibe en Franzia, enonde bibe ehmayaíta i arrezía. En berdá ke nehita de zè konzolá. Zi to lah ehkuzah ehtah no zirbieran, tambié pueo dedikal-le ehte libro ar niño k'er delante abía zío ehta perzona mayó. To loh mayoreh an zío mah anteh niñoh. (Anke pokiyoh d'eyoh z'akuerdan). Azín ke bia korrehì mi dedikatoria:Ar Léon Werthd'en kuando era un zagaliyo.
A finals de febrer vaig rebre, des de Tintenfass, la seua última publicació: El petit príncep en andalús. Normalment procur no fer segons quins judicis però el menor mal que aquest llibre pot fer als seus lectors és mal d'ulls. Per escriure un text amb una varietat dialectal tan rica com és l'andalusa fa falta elaborar un sistema d'escriptura quasi fonètic? Es mereix l'andalús un llibre així, que en comptes d'ajudar a tenir visibilitat i reconeixement el que fa és caricaturitzar-los més encara? Qui fullegi aquest llibre possiblement acabi pensant que amb andalús no poden escriure's coses serioses.
Anem per parts. Per començar, en el moment que s'ha elaborat un text semi-fonètic que recrea la parla col·loquial d'una regió d'Andalusia el que s'ha fet ha estat impossibilitar la redacció d'un text andalús de veritat amb el qual un de Sevilla i un d'Almeria puguin veure-s'hi reconeguts. De bones a primeres això tan bàsic ja s'ho han carregat.
Seguidament, després d'enfonsar la unitat de l'andalús amb un hipotètic text englobador, han decidit passar-se pel forro de la sabata la tradició romànica i el fet d'analitzar, a veure, com resolen les coses llengües tan dispars i allunyades de l'andalús com el castellà [noti's el sarcasme]. Des de quan es posa una Z davant de la E o la I? Si tots els castellanoparlants, a excepció dels argentins, són betacistes quin sentit té eliminar la V i escriure animalades com: diezinuebe?
Model ortogràfic seguit per a la traducció a l'andalú: Normah ortigráfikah pal andalú
Aquest llibre, a molt pesar meu, és un exemple de com algunes marques estan més interessades en fer diners a través d'un llibre a base de traduccions ràpides i dolentes que no pas en publicar coses amb un mínim de criteri. He de confessar que n'esperava molt, de l'andalús. És possible fer un mateix llibre amb diferents variants dialectals sense perdre-hi la dignitat i el respecte. Vegi's la versió valenciana El príncep xiquet o El Petit Príncip alguerès; l'asturià El principín i el lleonès El prencipicu; o totes les versions occitanes. S'han fet amb criteri i de forma estudiada. Són variants escrites aplicables com esper que ho sigui l'edició en murcià que ha sortit recentment i desig poder fullejar aviat.
En fi, les dades de sempre: l'andalús té entre vuit i deu milions de parlants, té una vitalitat i una salut màximes i a continuació adjunt un mapa amb l'àrea on es parla aquest dialecte. El llibre, però, no està escrit amb aquest dialecte sinó quasi amb l'idiolecte particular de l'habitant d'Algàrbia que l'ha traduït quasibé amb AFI.
 |
| amb morat fosc: les àrees de l'andalús on es produeix el ceceo i el seseo. |
