 |
| Edició en serbi que m'ha enviat na Jozica des d'Eslovènia (núm 140) |
Els països balcànics són complicats. De la mateixa manera ho és també la realitat lingüística d'aquest racó d'Europa tan llunyà, però alhora mediterrani. Els Balcans han estat testimonis de la fragmentació de Iugoslàvia i amb ella la del seu idioma, el serbocroat. Amb el desmantellament de Iugoslàvia i la creació dels països de Croàcia, Sèrbia, Bòsnia i Montenegro el serbocroat s'ha partit també en quatre variants convertides en llengua però que presenten una intel·ligibilitat mútua absoluta entre els seus parlants. L'exemple de Iugoslàvia i del serbocroat és un exemple claríssim de secessionisme lingüístic portat a l'extrem de tal manera que a dia d'avui aquest idioma compta amb una modalitat estàndard per a cada territori i la concepció que se n'impulsa és la de que són quatre llengües i no una.
El cas que avui ens ocupa és el del serbi. Sèrbia és el país que, després de la ruptura de Iugoslàvia, es quedà sense mar. Dels 19 milions de parlants de serbocroat, 12 parlen serbi. És el bloc més majoritari d'aquest idioma i és parlat majoritàriament a Sèrbia tot i que també és parlat a algunes regions de Bòsnia i de Croàcia, i a bona part de Montenegro.
Així com els bosnis i els croats escriuen amb l'alfabet llatí, el cas del serbi és més complex. Pot escriure's en llatí i en ciríl·líc. Tot i la convivència dels dos alfabets la pèrdua de terreny del ciril·lic a Sèrbia és constant. El llatí cada vegada és més popular, impulsat sobretot des del món empresarial. L'alfabet ciríl·lic actualment es manté majoritari quasi bé exclusivament dins l'àmbit religiós. A part, presenta algunes lletres que altres llengües eslaves no tenen o han deixat d'utilitzar com per exemple: Љ, Њ o bé Џ.
 |
| En blau fosc les zones de majoria sèrbia dins del conjunt serbocroat |
